| ACCABEL CAMP i CORDOMÃ |
|
Llicenciat en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, és tècnic de Cultura de
l’Ajuntament de Bigues i Riells. També ha estat col·laborador del Museu de Granollers i del Museu de Cardedeu i membre
del consell de redacció de la revista Lauro del Museu de Granollers (2004-2006). És autor del llibre Masies de
Bigues i Riells (2005) i col·laborador de l’obra El franquisme a Catalunya (2005-2006), dirigida per
Josep M. Solé i Joan Villarroya.
|
| ACDÀNGELS CASELLAS i DALMAU |
|
Llicenciada en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora de geografia i història a l'IES Carles Vallbona de Granollers. Membre del grup de treball de Rastres. Els topònims ens apropen a la història, CD-ROM interactiu editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001), i del Grup d'Amics de Llinars.
|
| ACGALBERT CAMPS i GIRÓ |
|
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de l'Escola Municipal de Treball de Granollers. Membre del Centre d'Estudis de Granollers. Ha publicat diversos articles sobre la història de Granollers a la revista Lauro i és coautor del llibre Granollers 1936-1939. Conflicte revolucionari i bèl·lic, en dos volums (1989-1990). Des de l'any 1999 és regidor de l'Ajuntament de Granollers.
|
| ACPALBERT CRUELLS i PADRÓS |
|
(Aiguafreda, 1919-2010). Llicenciat en administració pública, fou secretari de l’Ajuntament d’Aiguafreda des del 1940 al 1985. Col·laborà amb revistes locals i comarcals, entre les quals la revista Monografies del Montseny, en la qual va publicar diversos articles.
|
| ADMALEJANDRO DELGADO i MARTÃNEZ |
|
Graduat en Comunicació Cultural per la Universitat de Girona, va treballar com a redactor del periòdic El 9 Nou (edició Vallès Oriental).
|
| ALOANTONI LARDIN i OLIVER |
|
Doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és membre del Grup de Recerca de l'Època Franquista i del Centre d'Estudis de les Èpoques Franquista i Democràtica de la mateixa Universitat. Ha publicat treballs en revistes especialitzades, com ara Historia del Presente, Historia Nova o L'Avenç, i ha col·laborat en l'obra col·lectiva Catalunya durant el franquisme. Diccionari (2006). Membre fundador del Centre d'Estudis Molletans, ha col·laborat en la revista Notes, en el llibre col·lectiu Moledo-Mollet (1993) i també és coautor del llibre Josep Fortuny i Torrents. Una biografia política (2000).
|
| AMAM. ÀNGELS MASSAGUER i ARIMON |
|
Llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professora de l'IES de l'Ametlla del
Vallès. Membre del Centre d'Estudis Molletans, ha publicat «La Segona República a Mollet»
(Notes, 1), 25 Aniversari del Centre Cultural de Mollet (1989) i Segona República, Guerra Civil i primer franquisme a Parets del Vallès (2007). Ha col·laborat en el projecte d’estudi sobre la reorganització de la rereguarda i la vida quotidiana a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939), dirigit per Pere Gabriel, Josep M. Fradera i Enric Ucelay Da Cal.
|
| APFALÃCIA POZO i FIGUEROA |
|
Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en arxivística per la mateixa universitat, és directora de l'Arxiu Municipal de Parets del Vallès, membre de l'Associació d'Arxivers de Catalunya i ha estat membre de la junta directiva d'Arxivers sense Fronteres. Ha participat en l'elaboració del llibre Visc a Parets (2004) adreçat als escolars del municipi. També és coautora del documental El llegat de la paraula (2006) sobre testimonis de la Segona República i la Guerra Civil a Parets del Vallès.
|
| CAFCARME ARGIMON i FERRANDO |
|
Diplomada en magisteri, va treballar com a administrativa a l’Ajuntament de Campins fins al 2013.
|
| CAMMARIA CRISTINA ALIGUER i MIRÓ |
|
Llicenciada en dret, és secretà ria de l’Ajuntament de Tagamanent des de l’any 1989.
|
| CBMCARLES BADIA i MORET |
|
(1917-2004) Realitzà estudis d'alta direcció a IESE i fou membre fundador del Club de Marketing de Barcelona (1959), del qual va ser president honorari. Molt vinculat a diferents associacions locals de l'Ametlla del Vallès, fou col·laborador habitual de la revista Amíndola i autor de la monografia Sindicat Agrícola Cooperatiu de l'Ametlla del Vallès (1936-1938) (2002).
|
| CCPCARME CLUSELLAS i PAGÈS |
|
Llicenciada en Història de l'Art i Màster en Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona, és professora de
la Universitat Internacional de Catalunya des de l'any 2000. És autora de De cant i cantaires. Història de
l'Agrupació Coral Cardedeuenca (1990), Estius a Cardedeu. Modernisme d'estiueig al Vallès Oriental (2003) i
coredactora de l'Inventari del Catàleg de Patrimoni de Cardedeu (1995). Ha estat directora del Museu-Arxiu Tomà s Balvey de
Cardedeu (1996-2008), del Museu de Granollers (2008-2012) i, des del 2014, del Museu d’Art de Girona.
|
| CFCCARLES FONT i CLADELLAS |
|
Llicenciat en història moderna i contemporà nia i en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Membre de l’Àrea d’Història Contemporà nia del Museu de Granollers (1997-1999). És autor del llibre La revolució de 1936 a Granollers (2013).
|
| DBCMARIA DOLORS BERNAL i CREUS |
|
Llicenciada en història contemporània, diplomada en estudis superiors especialitzats en història contemporània comparada social, política i cultural, i graduada superior en arxivística i gestió de documents per la Universitat Autònoma de Barcelona. És arxivera de l'Ajuntament de Centelles, membre de la junta directiva del Centre d'Estudis Centellencs i membre del Centre d'Estudis Molletans. Ha publicat diversos articles sobre la història de Mollet a la revista Notes i ha comissariat, juntament amb Joan Corbalán, l'exposició «Lluís Companys i la seva època, 1882-1940» organitzada per la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana (2005-2006).
|
| DDADELFÃ DALMAU i ARGEMIR |
|
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, ha estat professor de geografia i història de l'Institut Antoni Cumella de Granollers des de l'any 1972 fins al 1992. És autor dels llibres L'escala secreta (2001) i Els campanars parroquials de la comarca del Bages (2003), i ha publicat diversos treballs sobre la història local de Lliçà d'Amunt i la Vall del Tenes a les revistes Amíndola i Ronçana.
|
| DMNDOLORS MILÀ i NADAL |
|
Nascuda a Martorelles, ha estat sempre molt vinculada a la vida cívica i cultural de la localitat. Ha col·laborat amb l'Associació de Dones Progressistes de Martorelles i ha estat responsable de la biblioteca local durant 19 anys (1980-1999).
|
| ETSM. ENCARNA TERRADES i SANTACREU |
|
Llicenciada en història moderna per la Universitat de Barcelona. Regidora de l’Ajuntament de Canovelles (1987-1991).
Fou membre de l’Àrea d’Història i Art Medieval i Modern del Museu de Granollers i col·laborà amb la revista Lauro. És coautora dels llibres De la balma a la masia. L’hà bitat medieval i modern al Vallès Oriental (1996), Història de Canovelles, de poble a ciutat 1008-2008 (2008).
|
| FBMFRANCESC BARDERA i MASSÓ |
|
(Barcelona, 1920 – Sant Antoni de Vilamajor, 2009) Afeccionat a la història local, va ser l’autor de Presencia e feyts de Vila Magore, obra que donà lloc a la representació teatral de la història medieval de Sant Pere de Vilamajor, que es portà a terme cada any per la festa major de Sant Pere del 1993 al 2000. També presentava cada any per la festa major de Sant Antoni de Vilamajor una exposició de fotografies antigues de llocs, festes i veïns del poble, que formaven part d’una extensa col·lecció de fotografies que durant molts anys va anar recollint. Va participar i col·laborar sempre en la vida cultural i associativa tant de Sant Antoni com de Sant Pere de Vilamajor. Des del 2007 era president de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41.
|
| FPGFERRAN PÉREZ i GÓMEZ |
|
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat president del Centre d'Estudis Santfostencs.
Ha publicat les Obres completes de Vicenç Plantada, en dos volums (1997 i 1998), i és autor, juntament amb el seu
germà Xavier, de Sant Fost, història d'un poble (1991), entre altres estudis.
|
| FSMFRANCESC SÃNCHEZ i MATA |
|
Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i graduat superior en arxivÃstica i gestió de documents per la Universitat Autònoma de
Barcelona, és arxiver del cos de titulats superiors de la Generalitat de Catalunya i treballa a l’Arxiu Nacional de Catalunya des de l’any
2005. És coautor de L'Agrupació Excursionista de Granollers 1928-2003 (2003), i autor de Granollers. Recull Grà fic 1882-1965 (2004) i Granollers desaparegut (2019). Membre de l'Àrea d'Història Contemporà nia del Museu de Granollers (1997-2003) i membre de la comissió directiva del Centre d'Estudis de Granollers des del 2013. Ha col·laborat en les tasques de coordinació del Diccionari biogrà fic dels alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental.
|
| FSSFERRAN SARRIÀ i SARACHO |
|
Llicenciat en geografia per la Universitat de Barcelona i en antropologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del Centre d’Estudis de Sant Pere de Vilamajor, és coautor del llibre Postals de Sant Pere de Vilamajor (2001) i autor de Les masies de Sant Pere de Vilamajor. El veïnat de Canyes (2002).
|
| FVRFRANCESC VILA i RODRÃGUEZ |
|
Llicenciat i màster en dret per ESADE, és advocat. Molt vinculat a la vida cívica i cultural del Figaró, ha estat membre de la Taula d'Entitats i de la Comissió Permanent dels Pressupostos Participatius de Figaró-Montmany (2003-2005). Afeccionat a la història local, és autor del treball Figaró al segle XX (2001).
|
| ICFIGNASI CANTARELL i FONTCUBERTA |
|
(1924-2017) Metge i arqueòleg, és autor de diverses publicacions de carà cter mèdic i arqueològic. Fou Cap de Sanitat de Montmeló (1955-1989) i
el 1974 va ser fundador i membre de la junta de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears – filial del Vallès Oriental. L’any 1959
fou nomenat delegat local del Servei Nacional d'Excavacions Arqueològiques a Montmeló. Va promoure la creació del Museu Municipal de Montmeló,
on diposità la col·lecció Cantarell de restes arqueològiques.
|
| ICMISRAEL CALBACHE i MASUET |
|
Llicenciat en història contemporània pr la Universitat de Barcelona. Ha publicat «ERC i la vida política a Granollers durant la Segona República», (Lauro, 16, 1999), que va obtenir el premi Amador Garrell atorgat per Òmnium Cultural (delegació del Vallès Oriental).
|
| JACJOSEP AYATS i CERVERA |
|
Afeccionat a la història local, ha compilat una extensa col·lecció de fotografies que donà lloc a la
publicació del volum Imatges i records de Santa Maria de Palautordera (2001). Ha estat el vicepresident de
l'Associació Cultural «Frederica Montseny» de Santa Maria de Palautordera.
|
| JALJOSEP M. ABRIL i LÓPEZ |
|
Llicenciat en història de l'art per la Universitat Autònoma de Barcelona, és tècnic de Cultura de l'Ajuntament de Sant Celoni. Ha treballat en l'estudi i divulgació de temes d'art i història del Baix Montseny. És autor, entre altres estudis, del Catàleg del Patrimoni Històric Arquitectònic de Sant Celoni (1992), Teixidores i tapers. Industrialització a Sant Celoni, 1880-1936 (1998), A estudi! Les escoles a Sant Celoni de 1857 a 1939 (2004) i Sant Celoni, 1925-1935. De la dictadura a la República (2005).
|
| JBNJORDI BREU i NOGUERA |
|
Resident a Martorelles des de l'any 1965, ha estat estretament vinculat a la vida cívica i cultural de la localitat. És afeccionat a la història local.
|
| JBPJOAN BARTALOT i PADRÓS |
|
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en arxivística per la mateixa universitat, des de 1987 és arxiver municipal de la Llagosta. Ha coordinat la revista Arrels de la Llagosta i és coautor de La Llagosta: imatges (1996). És membre del Centre d'Estudis Santfostencs.
|
| JCPJORDI CASAS i PÉREZ |
|
Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, fou membre de l’Àrea d’Arqueologia del Museu de Granollers i col·laborà en la revista
Lauro.
|
| JFSJOSEP FONT i SENTIAS |
|
Llicenciat en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona. Membre de l’Associació
Cultural Modilianum d’estudis del Moianès i del consell de redacció de la seva revista. Director del Museu de Granollers
(2002-2008).
|
| JGAJOAN GARRIGA i ANDREU |
|
Doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat professor de l'IES Antoni Cumella de Granollers.
Ha estat director del Centre d'Estudis de Granollers (1996-1998) i del Museu de Granollers (1997-2001). Ha publicat una quinzena de
llibres i diversos articles sobre història i geografia del Vallès Oriental, entre els quals cal destacar: Revolta i
Guerra Civil a la Garriga (Vallès Oriental), 1936-1939 (1986), Granollers, caciquisme i fractura democràtica,
1848-1939 (2003) i Franquisme i poder polític a Granollers (2004).
|
| JGCJOAN CORBALAN i GIL |
|
Llicenciat en història moderna i contemporània i màster en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre fundador del Centre d'Estudis Molletans, és un col·laborador habitual de la revista Notes. És coautor dels llibres Josep Fortuny i Torrents. Una biografia política (2000) i Joan Ambròs i Lloreda. Per Catalunya i la llibertat (2001). També és membre fundador i secretari de la junta directiva del Centre de Recerca i Estudis Mogoda de Santa Perpètua de Mogoda. Ha comissariat, juntament amb M. Dolors Bernal, l'exposició «Lluís Companys i la seva època, 1882-1940» organitzada per la Coordinadora de Centres d'Estudi de Parla Catalana (2005-2006).
|
| JGMJOSEP GRAU i MATEU |
|
Doctor en història per la Universitat Pompeu Fabra, és professor de la Universitat Oberta de Catalunya. És membre de la comissió directiva del Centre d'Estudis de Granollers des del 2005. Ha publicat treballs en revistes especialitzades, com ara El Contemporani i la revista Lauro del Museu de Granollers, i és autor del llibre La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924 (2006).
|
| JINJORDI INDIANO i NAVARRETE |
|
Llicenciat en història per la Universitat de Girona i diplomat en Cultura de la Pau per la Universitat Autònoma de
Barcelona. Ha estat vicepresident de l'Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès i membre de l'Associació
d'Arxivers de Catalunya i del Centre d'Estudis Colombins. Ha presentat treballs en diversos congressos i simpòsiums relacionats amb
la història de la cultura escrita i la descoberta d'Amèrica.
|
| JMAJAUME MORA i ALSINA |
|
Fundador i president (des de l'any 1986) de l'Associació Cultural de Vallgorguina, creada l'any 1981. És coautor de Les fonts de Vallgorguina (1980) i Els arbres monumentals de Vallgorguina (1997) i redactor de la revista La Vall, des de la qual treballa per recuperar la història del poble de Vallgorguina.
|
| JMCJOSEP MAS i CASTELLSAGUÉ |
|
Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i periodista. L'any 1989, va formar part de l'equip fundador de El 9 Nou (edició Vallès Oriental), del qual va ser director (1999-2017). També va dirigir CTL, la productora que feia el gruix de la programació de Granollers Televisió i Canal Mollet (1997-1999). Des de la seva fundació (2008), presideix l’associació "La Garriga Secreta" i ha estat coordinador i autor d'alguns dels seus llibres, com ara els tres volums de La Garriga secreta (2009, 2010, 2012), Querol, un món petit (2016) i Auca de la Garriga, una relectura 70 anys després (2017). Col·labora amb el periòdic El 9 Nou, la revista Vallesos i Rà dio Granollers.
|
| JMFJOSEP M. FARNÉS i SARAROLS |
|
Membre del Centre d'Estudis de Granollers, és autor de «L'assalt de Granollers pels carlins» (Ponències, 1984), «Història i literatura: a propòsit de La vida d’en Joan Gralla» (Ponències, 2005) i coautor, juntament amb Lluís Tintó, del llibre Crònica de la Unió Liberal (1981).
|
| JOBJAUME OLIVER i BRUY |
|
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat més d'una dotzena de llibres i una trentena d'articles especialitzats. Ha estat membre de la junta directiva de l'Associació d'Amics de Tagamanent, ha col·laborat amb la revista Tagamanent i és autor de Tagamanent a l'edat mitjana (2003). És membre del Centre d'Estudis de la Garriga. Des del 2003 és tècnic de Desenvolupament Local dels ajuntaments de Figaró-Montmany i Tagamanent.
|
| JPMJORDI PLANAS i MARESMA |
|
Doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor de la Universitat de Barcelona des de l’any 1991. S’ha especialitzat en història agrària i ha publicat treballs en revistes especialitzades i també diversos llibres, entre els quals cal destacar Propietaris organitzats (1991), Catalanisme i agrarisme (1994) i Els propietaris i l’associacionisme agrari a Catalunya, 1890-1936 (2006). Ha estat cap de redacció de la revista Lauro del Museu de Granollers (1997-2006) i és membre de la comissió directiva del Centre d'Estudis de Granollers des del 1996.
|
| JPRJOSEP POCH i RUESTES |
|
Llicenciat en filologia romà nica per la Universitat de Barcelona. Fou rector de la parròquia de Sant Antoni de Vilamajor des del 1971 i de la
de Sant Pere de Vilamajor des del 1986, i cofundador en aquest any del Centre d’Art de la Rectoria. Ha publicat treballs a les revistes Lauro, Monografies del Montseny i Taüll, i és autor de diversos llibres, entre els quals Sant Antoni de Vilamajor: un poble jove que té arrels en el passat, 1776-1950 (2006) i Vilamajor, un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals (2010).
|
| JSDJORDI SALA i DRUGUET |
|
Diplomat en magisteri per la Universitat de Barcelona, és mestre de l'escola pública Ronçana de Santa Eulàlia de
Ronçana. És col·laborador de la revista de la vall del Tenes Ronçana i ha estat regidor de l’Ajuntament de Santa Eulà lia de Ronçana (1995-2011).
|
| JSPJOAQUIM SABÉ i POU |
|
Llicenciat en història contemporània per la Universitat de Barcelona, és professor de l'IES Vall del Tenes de Santa
Eulàlia de Ronçana. Ha col·laborat a la revista Lauro del Museu de Granollers, i també a les revistes
Reguisol i Vallmanya de Sant Esteve de Palautordera. Ha estat regidor de l'Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera.
|
| JSSJAUME SALICHS i SANITJAS |
|
Afeccionat a la història local, ha col·laborat amb diversos autors en la realització de treballs sobre la història i la toponímia de Gualba, com ara el d'Enric Garcia-Pey Gualba. Recull onomàstic i tradicional (1996).
|
| JVFJORDI VILLACROSA i FABREGAS |
|
Nascut a Santa Maria de Palautordera, és secretari municipal del seu Ajuntament des de l’any 1980.
|
| JVMJOAN J. VALLICROSA i MAYNOU |
|
(1928-2014). Va ser rector de la parròquia de Santa Maria de Llerona. Va publicar diversos treballs sobre la història local de Llerona i
les Franqueses del Vallès, entre els quals cal destacar el llibre Santa Maria de Llerona. Un poble amb arrels (1990).
|
| LPMLLORENÇ PELÀEZ i MECA |
|
Llicenciat en geografia humana, va ser professor de l’Escola Municipal del Treball de Granollers. És coautor del llibre
De Semproniana a Granollers. Ha col·laborat a la revista Lauro del Museu de Granollers i al CD-ROM interactiu
Rastres. Els topònims ens apropen a la història editat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental (2001).
És membre de l'Associació d'Història de la Ciència i la Tècnica.
|
| LSMLLUÃS SOLÀ i MAS |
|
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, també ha realitzat estudis d'història, paleografia i genealogia. És membre de la Societat Catalana de Genealogia i Heràldica i soci de l'Ateneu Barcelonès. Des de finals dels anys 1970 viu al poble de Montseny, on es dedica a l'elaboració i comercialització de conserves vegetals i melmelades.
|
| MFGMARIANO FERNÃNDEZ i GARCÃA |
|
Doctor en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor de l'IES Antoni Cumella de Granollers des de l'any 1980. Membre del Centre d'Estudis de Granollers. Ha col·laborat a la revista Lauro del Museu de Granollers i és autor de La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers (1881-1936) (1999) i Republicans a Granollers entre la Primera i la Segona República (2001).
|
| MFLMARIA FORNS i LLOREDA |
|
Nascuda a Marata, va treballar com a administrativa de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès des de l’any 1961 fins al 2009.
|
| MGEMARIA GORINA i ESTEVE |
|
Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona. Juntament amb Rosa Martí, és autora d'Apunts de la història i geografia de Parets del Vallès (1980), Cinc itineraris per conèixer el meu poble (1984) i Aproximació a la història de les dones de Parets del Vallès (2000). També és coautora de Parets 904-2004. Un poble, una parròquia (2004) i del llibre Visc a Parets (2004) adreçat als escolars del municipi.
|
| MQPMARTA QUERALT i PUIG |
|
Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va treballar com a redactora del periòdic El 9 Nou (edició Vallès Oriental).
|
| MSCMONTSERRAT SALVADOR i CORRÓS |
|
Llicenciada en història de l'art per la Universitat de Barcelona i màster en arxivística per la Universitat Autònoma
de Barcelona, va ser arxivera municipal de Montmeló. Ha col·laborat amb l'Àrea d'Història Contemporània del
Museu de Granollers i és membre del Centre d'Estudis de Granollers. Entre altres treballs, ha publicat, juntament amb Enric Garcia-Pey,
Recull onomàstic de Parets del Vallès (2001) i Recull onomàstic de Montmeló (2006).
|
| MTTMERCÈ TORRES i TORRERO |
|
Llicenciada en filologia catalana, és profesora d'ensenyament secundari. Ha estat sempre molt estretament vinculada a la vida cívica i cultural de Santa Maria de Martorelles.
|
| NCFNÚRIA CARRERAS i FONT |
|
Llicenciada en història contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del Centre d'Estudis de Granollers. Ha col·laborat amb l'Àrea d'Història Contemporània del Museu de Granollers i és coautora del llibre Lliçà de Vall. 1.000 anys d'història (1999).
|
| NGCNICOLAU GUANYABENS i CALVET |
|
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona i màster en arxivística per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha exercit d'arxiver als ajuntaments de Palau-solità i Plegamans, Sentmenat i Polinyà, i actualment és arxiver municipal de l'Ajuntament de Montornès del Vallès. És membre del Museu-Arxiu i Centre d'Estudis Locals de Santa Maria de Mataró. Ha realitzat l'inventari de lligalls històrics de l'Arxiu Municipal de Mataró i ha publicat, entre altres treballs: Fotografia S. Carreras (1994), Els gegants de Mataró (1999) i Petita història de Montornès del Vallès (2006).
|
| NMHNÚRIA MAYNOU i HERNÁNDEZ |
|
Geogràfa i demògrafa, és autora de diversos llibres i articles relacionats amb la demografia i l’anàlisi econòmica i històrica de la comarca, entre els quals cal destacar: Lliçà de Vall: 1.000 anys d’història (1999) i Patrimoni industrial del Vallès Oriental (2001). Actualment treballa al Consell Comarcal del Vallès Oriental a l’Observatori de l’Activitat Econòmica i el Mercat de Treball del Vallès Oriental i és responsable de la realització de treballs monogràfics. Des de l’any 2015 és regidora de l’Ajuntament de Granollers. Ha col·laborat en les tasques de coordinació del Diccionari biogràfic dels alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental.
|
| PAPPAULINA ALMERICH i PADRÓ |
|
Llicenciada en filosofia i lletres (1945) i en ciències socials per l’École Pratique des Hautes Études de la Universitat de París (1976). Cofundadora de l’Institut de Sociologia Aplicada (ISPA), ha col·laborat en la major part dels estudis que realitza i n’ha estat subdirectora fins a la seva jubilació (1989). Ha obtingut els premis Salvador Seguí (1986), Concepció Alemany (1991), Ciutat de Tortosa (1993), Mn. Narcís Saguer (1995 i 1999) i ha publicat nombrosos estudis, entre els quals hi ha De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra (2002).
|
| PCDPERE COMAS i DURAN |
|
(1915-2004) Mestre de professió, fou autor de diversos llibres i més de mil cròniques sobre Cardedeu i la seva història. L'any 1980 va rebre del Ministeri d’Educació la Creu d'Alfons X el Savi i l'any 1987 la distinció de la Creu de Terme, que atorga l'Ajuntament de Cardedeu.
|
| PGGPERE GENESCÀ i GIRBAU |
|
Mecànic i restaurador. Membre de l'Associació Recreativa de Granera. Regidor de l'Ajuntament de Granera des de l'any 1999, és alcalde de la localitat des del 2003.
|
| PJCPERE JULIÀ i COLOMINA |
|
Membre del Centre d'Estudis de Granollers des del 1998, ha estat sempre molt estretament vinculat a la vida cívica i cultural de Canovelles. Ha comissariat les exposicions «Canovelles com era abans» (1989), «Canovelles: quatre quarters» (1991 i 2004) i «Mare de Déu de Bellulla» (1996), i és autor del llibre Canovelles. Un passeig pel temps (1996).
|
| PVFPERE VALLCORBA i FONTSERÈ |
|
(Sant Feliu de Codines, 1932-2021). Fotògraf. Col·laborador del Museu Municipal Can Xifreda de Sant Feliu de Codines, de l’emissora municipal Ona Codinenca i del Centre Excursionista de Sant Feliu.
|
| RFRRAMON FORT i ROCA |
|
Tècnic en relacions públiques per la Universitat de Barcelona, fou afeccionat a la història i compilà un gran nombre de dades i documents
de la història local de Cà noves i Samalús. Fou president de l'Associació CÃvica i Cultural de Cà noves i Samalús. L’any 2014 fou nomenat,
a tÃtol pòstum, fill predilecte del municipi.
|
| RGCRAIMUNDO GARCIA i CARRERA |
|
Hostaler i historiador local. Membre fundador de l'Associació Cultural Quatrepins. Autor de Recull d'històries dels noms dels carrers de Caldes de Montbui (1984), El Calderí: història del ferrocarril Mollet - Caldes de Montbui (1984), Esglésies i capelles romàniques de Caldes de Montbui (1986) i Caldes prehistòrica i antiga (1989), entre altres treballs sobre la seva vila nadiua.
|
| RGIRICARD GINJAUME i CLUSELLAS |
|
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre fundador del Centre d’Estudis Locals de Cardedeu «Història i Memòria»
(2006), és autor del treball Un poble, una guerra. Cardedeu, 1936-1939, publicat com a article a la revista Lauro del Museu de Granollers (2006). També és membre de l’Associació Cultural L’Esquellot de Cardedeu.
|
| SRHSERGI RODRÃGUEZ i HERNÀNDEZ |
|
Llicenciat en història. Col·laborador del Museu municipal can Xifreda de Sant Feliu de Codines (1996-2002).
|
| SVASILVIA VILARRASA i ANDREU |
|
Llicenciada en història contemporània i auxiliar de biblioteca. Membre del Centre d'Estudis de la Garriga. Ha publicat els llibres Moviments catòlics a la Garriga (el cas fejocista, 1931-1936) (1997) i Aspa. 100 anys de transport i família, 1902-2002 (2003), entre altres treballs.
|
| SVVSALVADOR VILÀ i VIÑAS |
|
Autor d'El Montseny. Recorregut històric (1997), ha publicat també diversos articles sobre la història local de Fogars de Montclús a
la revista Baix Montseny, entre altres. Va ser regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Fogars de Montclús (2003-2011) i va exercir d’alcalde entre el març i el juny de 2011.
|
| TSFTERESA SOLER i FARGAS |
|
Enginyer agrÃcola per la Universitat de Barcelona, és responsable de l’à rea de dinamització turÃstica i comercial del Consorci per a la promoció
econòmica dels municipis del Moianès. Fou regidora de l'Ajuntament de Castellcir des del 1991 fins al 2003.
|
| VCRVICENÇ CORBERA i RAVENTÓS |
|
(1925-2004) Estretament vinculat al poble de Vallromanes, va ser regidor de l'Ajuntament i col·laborà en tasques d'organització de l'arxiu municipal.
|
| XCVXAVIER CIURANS i VINYETA |
|
Llicenciat en història per la Universitat de Barcelona, és professor d'història a l'escola de segon ensenyament Betània-Patmos de Barcelona. Membre del Centre d'Estudis de Granollers i de l'Àrea d'Història i Art Medieval i Modern del Museu de Granollers, ha publicat diversos articles a la revista Lauro del Museu de Granollers i és redactor de Ronçana. Revista de la Vall del Tenes
|
| XGRXAVIER GRAUGÉS i RIERA |
|
(1930-2006) Llicenciat en dret i en filosofia, va dedicar-se a l’ensenyament a batxillerat. Fou regidor de l’Ajuntament de Castellterçol entre els anys 1983 i 1987.
|
| XPGXAVIER PÉREZ i GÓMEZ |
|
Llicenciat en història i màster en arxivística per la Universitat Autònoma de Barcelona. Funcionari del cos d'arxivers de la Generalitat de Catalunya, des del 2005 és director de l'Arxiu Històric Comarcal del Vallès Oriental. Membre del Centre d'Estudis Santfostencs, ha publicat «Orígens històrics de l'Ajuntament de Sant Fost» (Campsentelles, 4, 1999) i La cartoixa de Montalegre. Drets feudals i conflictes jurisdiccionals, 1415-1602 (2004). Juntament amb el seu germà Ferran, també és autor de Sant Fost, història d'un poble (1991), entre altres estudis.
|
Expandir tots
Compactar tots 
