CULLELL I COLL, MONTSERRAT

(Llinars del Vallès, 1867 – Argentona, el Maresme 1937)

Alcalde de LLINARS DEL VALLÈS:
01-07-1909  -  01-01-1912
07-04-1924  -  28-07-1927

Fuster i empresari d'espectacles. Casat amb Mercè Malla, de Cardedeu, va quedar vidu als 42 anys amb tres fills, un dels quals (Joan Cullell i Malla*) va arribar també a ser alcalde de la població. Va començar a formar part del consistori de Llinars l’any 1894 i pràcticament no l’abandonà fins a l’inici de la Guerra Civil. Fou alcalde en dues ocasions: primer del 1909 al 1912 i després del 1924 fins al 1927. Just al començament del seu primer mandat es van produir els fets de la Setmana Tràgica i la corporació municipal protestà enèrgicament pels successos ocorreguts a Barcelona i en altres pobles de Catalunya. D'aquest primer mandat cal destacar l'aprovació definitiva del pla d'urbanització de Llinars elaborat per Manuel J. Raspall, la sol·licitud per construir una nova estació de ferrocarril amb capacitat per absorbir el trànsit de persones i mercaderies, i el nomenament de Llinars com a vila. Un altre fet remarcable d'aquest període és que l'Ajuntament de Llinars es desmarcà de la campanya iniciada per la Junta de defensa de les aigües dels rius Mogent i Congost per evitar un transvasament d'aigua a Barcelona. L'alcalde va signar un acord amb el promotor del projecte, Gonzalo de Rivas, per portar a terme algunes obres al poble i garantir l'aigua per al regadiu, malgrat l'oposició dels propietaris afectats i fins i tot d'alguns regidors del consistori. Després del cop d'estat del general Primo de Rivera fou nomenat de nou alcalde pel Governador Civil el 29 de març de 1924, en ser cessat el consistori, i ratificat pel Ple el 7 d'abril. Com a alcalde va elogiar el Directori Militar per haver implantat “una era de rectitud y de moralidad” a Espanya i nomenà Alfons XIII i Victòria Eugènia alcalde i alcaldessa honoraris de Llinars. L'escorxador municipal fou un projecte de la seva època i va entrar en funcionament el 1926. Militant de la CEDA en els anys trenta, fou assassinat per elements revolucionaris el 18 de febrer de 1937. En homenatge a la seva persona, uns anys més tard es posà el seu nom al carrer on havia construït, a principis de segle, la casa familiar, declarada patrimoni historicoartístic municipal l’any 1981. (ACD)