MASATS I GIOL, SALVADOR

(Caldes de Montbui, 1888 - 1949)

Alcalde de CALDES DE MONTBUI:
14-01-1939  -  29-01-1939

Pagès. Nascut al mas Ragasol, on els seus pares feien de masovers, va traslladar-se a viure amb la seva família al poble, a la casa coneguda com can Oleguer (nom del seu besavi), del carrer Pi i Margall, on venien verdures i hortalisses. Era membre d'ERC i va ser president del Sindicat de Rabassaires de Caldes (1934). En representació de la Unió de Rabassaires, s'incorporà a l’Ajuntament el 5 de maig de 1938 i ocupà la regidoria d'Agricultura. Va presidir el consistori en els darrers dies de gener de l’any 1939, en substitució de Josep Tura* que s'incorporà a files: "en vista de la derrota que s'acostava, [els membres del consistori] optaren per una persona que no hagués tingut responsabilitats polítiques en els primers mesos de la guerra, quan la vila havia viscut els esdeveniments més sagnants. Una persona a la qual els vencedors no li poguessin exigir responsabilitats i que pogués fer sense gaires problemes el traspàs de poders a les noves autoritats" (Solé i Sabaté, 2008: 96). Al contrari que molts regidors i exregidors, no va voler exiliar-se, convençut que no li podia passar res. La vigília de l'entrada de les tropes franquistes, va ordenar col·locar un llençol blanc al balcó de l'Ajuntament, amb la intenció d'evitar danys. Tanmateix, es produí un enfrontament entre soldats de l'exèrcit republicà i un grup de civils i mossos que volien lliurar-se als nacionals, i un grup d'homes armats van calar foc a l'Ajuntament. Quan el 29 de gener entraren al poble les tropes franquistes, va lliurar-los la Casa de la Vila, juntament amb el jutge de pau Josep M. Germà, i en la primera reunió municipal de la postguerra, el 31 de gener, detingut i sota vigilància, oficialitzà el traspàs de poders. Posteriorment va ser traslladat a la caserna militar de Granollers, on restà alguns dies, i després a la presó Model de Barcelona. Condemnat en consell de guerra a quinze anys de presó, va poder sortir-ne, bé que malalt, al cap de dos anys i mig, mercès als avals de persones com ara el mossèn Ramon Giralt i el notari Carlos Montalbán*, que coneixien el seu caràcter moderat i l'escassa responsabilitat política que havia tingut anteriorment. Va continuar treballant de pagès fins a la seva mort, pocs anys després. (RGC i JPM)