SERRA I GILI, JOSEP

(la Bisbal d’Empordà, el Baix Empordà, 1897 – Lleida, 1958)

Alcalde de LLINARS DEL VALLÈS:
01-02-1934  -  05-06-1935
18-02-1936  -  16-12-1938

Oller. La seva família, jornalers de la província de Girona, es van traslladar a Llinars cap al 1920. Inicialment ell va continuar treballant com a jornaler, fins que es va establir com a oller. Pertanyia al Centre Republicà Democràtic Federal, adherit a ERC, i fou designat vicepresident de la Comissió Gestora Municipal el maig de 1931, època en la qual s’inicià en la política activa, que no abandonà fins al final de la Guerra Civil. Fou alcalde de Llinars en dues ocasions: del febrer de 1934 fins al juny de 1935 i després des del febrer de 1936 fins al gener de 1939, quan es produí l’ocupació franquista (el darrer ple es celebrà el 16 de desembre de 1938). L’any 1935 s’inicià a Llinars la popular festa de la Germandat, sota el patronatge de l’ajuntament. L’origen de la festa es troba en la necessitat d’atendre els deures socials que no cabien en el pressupost ordinari, com ara assistència mèdica, benèfica, atenció d’orfes, etc. La festa de la Germandat arrelà fortament en la població i, mantenint les antigues fites, es convertí en la festa major d’hivern, en la qual es recollien diners per socórrer els més necessitats. Iniciada la Guerra Civil, des de l’alcaldia s’ocuparen els béns propietat de l’Església i de determinats propietaris. La tasca de govern no era fàcil: Josep Serra va haver d’afrontar la dimissió de dos consellers de la CNT i un d’ERC, motivada pel desencís de com es “desenvolupava la tasca de govern municipal, que porta a la negació del principi d’autoritat, quin desprestigi produeix una onada de descomposició de fatals conseqüències”. Tot i així, ha quedat en la memòria com una bona persona que ajudava tothom sempre que podia i que fou perseguida injustament per rancúnies personals. Acabada la guerra, fou empresonat durant uns cinc anys (les tres penes de mort dictades li foren commutades per sis anys i un dia de presó). Va sortir sota llibertat vigilada i fou desterrat dos anys a Lleida per evitar qualsevol represàlia. Allà va trobar feina a les oficines d’una bòbila militar i, en morir el seu pare, que residia a Llinars, la seva família va traslladar-s’hi també. Ell va morir allà com a conseqüència d’una angina de pit. (ACD)