BRUSTENGA I GALCERAN, FRANCESC

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1940-2021)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
23-08-1973  -  03-04-1979
08-05-1983  -  30-06-1987

Propietari rural i pèrit agrícola. Nascut en una de les famílies més destacades de Santa Eulàlia de Ronçana, documentada des del segle XIII, el seu pare, Josep Brustenga i Oller*, i el seu avi, Francesc Brustenga i Màrgens*, ja havien estat alcaldes de Santa Eulàlia durant la primera meitat del segle XX. Posseïa la finca més important del municipi, can Brustenga, amb unes 200 ha de terra. Malgrat això, en heretar aquest patrimoni, l’extensió de la propietat s’havia reduït considerablement a causa de les vendes del seu pare, una pràctica que va continuar. Inicialment, es va dedicar a l’explotació d’una granja de bestiar boví. Posteriorment, però, es dedicà a la comercialització d’hortalisses per al mercat barceloní, entre d’altres ocupacions professionals. Va accedir per primera vegada al consistori santaeulalienc com a regidor (1967-1971), i després va ocupar el càrrec de tinent d’alcalde (1971-1973), fins que finalment fou nomenat alcalde de Santa Eulàlia (1973-1979), càrrec que va tornar a exercir, democràticament, encapçalant l’Agrupació d’Electors Independents (AEI) (1983-1987). Durant el període que va ocupar l’alcaldia per primera vegada, en alguna ocasió l’Ajuntament va suspendre els permisos d’obres a causa de les anomalies observades en quasi totes les urbanitzacions; així, s’intentava que els promotors de les construccions incloguessin serveis com zones verdes en els seus projectes. Es va instal·lar una biblioteca municipal i una pista poliesportiva, i es va ampliar l’escola del Rieral i la plantilla de professors. A causa del creixement del poble, també va caldre ampliar el nombre de treballadors de l’Ajuntament. Va ser un dels primers municipis a aconseguir un servei de transport escolar local, i l’any 1978, va donar suport a la Volta en Carro als Països Catalans, una iniciativa impulsada per l’anomenada Colla del Pa amb Tomàquet. D’ençà de 1978, la desorientació de l’Ajuntament –a causa de la convocatòria de les eleccions municipals per al 1979– va provocar una certa inactivitat en la seva tasca de govern. Durant el segon període de la seva alcaldia, aconseguida mitjançant el suport dels regidors del PSC, va emprendre la restauració de l’edifici consistorial i la construcció d’un nou pont sobre el riu Tenes. Aquestes obres van comportar, però, un nombre considerable de despeses i un fort endeutament de l’Ajuntament. L’any 1987 va perdre les eleccions municipals davant de Josep Uñó i Ciurans*. Gran aficionat al món del futbol i també al del ciclisme, va presidir i fomentar el Patronat Municipal de Cultura i Esport (1977), amb la finalitat d’agilitzar les relacions entre el consistori i les diferents entitats del poble. (XCV)