BRUSTENGA I MÀRGENS, FRANCESC

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1876 – 1925)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
03-04-1904  -  01-07-1909

Propietari rural. L’any 1907 va heretar del seu pare la finca agrícola de can Brustenga, la més important de Santa Eulàlia de Ronçana i una de les més extenses de tota la comarca. Va augmentar l’heretat familiar amb la compra de diversos béns, i va introduir-hi algunes millores, com la construcció d’una bassa de 4.000 metres cúbics d’aigua, amb la finalitat d’assegurar el regadiu de les seves terres. Va participar activament en el moviment agrarista de la seva època i, juntament amb el seu pare, Josep Brustenga i Fatjó dels Xiprers, va ser un dels promotors de la Cambra Agrícola del Vallès, en la qual va ocupar diversos càrrecs. També va formar part del IACSI des de 1918, i de la Societat Catalana per al Cavall Nacional de Tir Lleuger –delegat per al Vallès a la seva junta. En un altre àmbit, va esdevenir sotscaporal del sometent del partit judicial de Granollers. Pels seus càrrecs i la seva ascendència social, molta gent li demanava consell i opinió. Fill d’una nissaga documentada des del segle XIII, tant els seus antecessors com els seus descendents van ocupar el càrrec d’alcalde de Santa Eulàlia en diverses ocasions. Pel seu parentiu, estava relacionat amb les famílies més destacades de la comarca, i l’any 1900 va mantenir aquesta tendència amb el seu casament amb Montserrat Oller i Sarrà, de Castellterçol, cosina germana d’Enric Prat de la Riba, amb qui va mantenir molt bones relacions. Sovint participava en les tertúlies de la impremta Joseph de Granollers, lloc de trobada dels simpatitzants de la Lliga Regionalista a la capital comarcal. Va ocupar el càrrec de tinent d’alcalde el dia de cap d’any de 1904, i tres mesos després, arran de la mort de Mateu Dantí*, va esdevenir alcalde de Santa Eulàlia de Ronçana (1904-1909). Segons va denunciar, la crisi del sector agrícola de tota la comarca va provocar l’escassetat de recursos econòmics del consistori, de manera que no va poder solucionar aspectes tan necessaris per al municipi com l’arranjament d’un indret adequat per a l’escola local. Cal destacar, però, la petició que va formular a la Diputació, per tal de tirar endavant la construcció de la carretera que uns anys més tard va unir la carretera provincial de Sabadell a Sant Celoni, amb la de Sant Llorenç Savall a Llinars. Ell mateix va decidir-ne el traçat. Segons Josep Claret, era recordat “senyorejant en la severitat i educació”. (XCV i JPM)