BRUSTENGA I OLLER, JOSEP

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1901 – 1964)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
26-02-1930  -  01-02-1934

Propietari rural. Fill de Francesc Brustenga i Màrgens* i hereu de la finca agrícola més important del terme i una de les més extenses de la comarca. Era un dels deu principals contribuents de rústica de la comarca –l’any 1946 els béns immobles de can Brustenga sumaven unes 200 ha de terres, de les quals més d'una quarta part eren de conreu. A la mort del seu pare (1925), va dirigir l’explotació de la propietat, en la qual vivia amb la mare i els germans i germanes. L’any 1930 va rebre la visita dels socis del IACSI, en la tradicional favada. Aleshores destacava l’explotació ramadera, amb bestiar de totes classes, un extens bosc, amb un forn per mantenir-lo net, i els conreus arbustius i de regadiu. Tot i això, va haver de vendre algunes finques que formaven part de la propietat de can Brustenga –com el mas Tries o el mas Maset–, i s’inicià una tendència, causada en part per la seva gran generositat, que esdevingué perjudicial per a l’administració de la mateixa finca i que va continuar fins a la seva mort. Va ser membre del IACSI, de la Cambra Agrícola del Vallès, de la qual fou el secretari durant els anys trenta, i també en els mateixos anys fou membre de la junta de l’Associació de Propietaris del partit judicial de Granollers. El primer càrrec que ocupà al consistori de Santa Eulàlia fou el d’alcalde (1930-1934), i seguidament exercí d’alcalde segon (1934-1935) i de regidor (1935-1936). Sota el seu mandat, es va proclamar la Segona República, la qual va acceptar, es va adreçar als veïns que es van congregar davant de l’ajuntament, recomanant, sobretot, ordre i disciplina. Entre les seves accions al capdavant de l’alcaldia, cal destacar els esforços per portar l’energia elèctrica a Santa Eulàlia, especialment als llocs públics, i l’intent de limitar la rivalitat existent entre els habitants dels barris del Rieral i de la Sagrera. Va desenvolupar bona part d’aquesta activitat com a representant de partits polítics conservadors. Va simpatitzar amb les idees polítiques de la Lliga Regionalista. Així, a les eleccions municipals de l’any 1934, formava part de la llista electoral presentada per la Lliga Catalana, opció que va vèncer els candidats del Centre Republicà Federal –delegació política d’ERC al poble. A causa de la seva ideologia política, el 2 d’agost de 1936 l’Ajuntament de Santa Eulàlia va requisar els béns immobles de can Brustenga, que va esdevenir una escola per als infants del barri del Rieral i, posteriorment, la casa va ser cedida al Centre de Reclutament i Instrucció número 15 de Terrassa. En esclatar la revolta, el juliol de 1936, va escapar a França, d’on va passar al costat nacional. Allí, va ser nomenat cap de Fronteres a Irún. Tanmateix, el seu germà Francesc va romandre amagat a Santa Eulàlia, on fou descobert i mort pels guàrdies d’assalt cap al final de la guerra. Després del període bèl·lic, va intervenir sovint a FET y de las JONS de Barcelona, on sembla que acostumava a imposar els seus criteris a causa de la seva autoritat moral. Quatre anys després de la seva mort, Josep Claret deia que “amb el senyor Josep Brustenga desaparegué potser un dels darrers que la nostra generació ens diu que foren senyors”. (XCV i JPM)