DANTĂ I PUIGDOMĂNECH, JAUME
(Santa EulĂ lia de Ronçana, 1881 â 1956)
Alcalde de SANTA EULĂLIA DE RONĂANA:
21-03-1924 -  26-02-1930
PagĂšs. Fill dels masovers de la Bastida Vella, de Santa EulĂ lia de Ronçana. Als darrers anys del segle XIX, juntament amb el seu pare, Jaume DantĂ i Torras, van estalviar prou com per comprar diverses peces de terra i aixecar la casa coneguda com la Bastida Nova. Tot i aixĂČ, es tractava dâun propietari petit, amb menys de dues hectĂ rees de terreny. Ben aviat va intervenir en qĂŒestions agrĂ ries, especialment per fer arribar lâaigua dels recs de Santa EulĂ lia a diversos indrets del municipi. A banda de lâactivitat agrĂcola, a lâinici dels anys trenta, va obrir un cafĂš restaurant conegut com el CafetĂn. Lâany 1922 va ser escollit regidor de Santa EulĂ lia per primera i Ășnica vegada, i poc temps desprĂ©s va ocupar el cĂ rrec dâalcalde (1924-1930). Home de tarannĂ progressista, va ser lâĂ nima i el motor de diversos projectes locals, entre els quals cal destacar la millora de les comunicacions del poble, a travĂ©s de noves carreteres, o donant suport a lâestabliment dâun servei de transport de passatgers a favor del veĂ de Santa EulĂ lia Joan RosĂ s, i en contra de lâexclusivitat que pretenia imposar la CompañĂa de AutomĂłbiles la Montañesa. TambĂ© va fer construir una nova casa consistorial, que ha arribat fins als nostres dies, i va accelerar els trĂ mits per construir un escorxador municipal. Per sufragar totes aquestes inversions, va vendre lâajuntament vell, fet que provocĂ les reclamacions del consistori de Lliçà dâAmunt, que al·legĂ drets pretĂšrits als bĂ©ns comuns de la desapareguda Baronia de Montbui. Lâany 1930 va deixar el cĂ rrec dâalcalde, i va abandonar qualsevol tasca a lâAjuntament. Durant la RepĂșblica, va donar suport al Centre RepublicĂ Federal de Santa EulĂ lia de Ronçana, entitat que lâany 1934 va actuar com a delegaciĂł polĂtica dâERC al municipi. DesprĂ©s del 6 d'octubre de 1934, va ser processat, perĂČ absolt. Tot i aixĂČ, lâany 1936, el ComitĂš Antifeixista Revolucionari Local es va apoderar del seu cafĂš restaurant. Un cop acabada la guerra, fou la Falange del poble qui segrestĂ el CafetĂn, on es va instal·lar el sindicat. No va poder recuperar aquest negoci familiar fins el 1949-1950. Amb el pas del temps, les seves idees polĂtiques van ser mĂ©s dâesquerres, fet compartit pel seu cosĂ germĂ , LluĂs DantĂ i Bonet*, simpatitzant dâERC i un dels primers alcaldes que hi va haver a Santa EulĂ lia durant la Guerra Civil. (XCV)