FRANCÀS I VENTURA, JOAN

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1896 – 1970)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
08-10-1937  -  24-01-1939

Pagès. Fill d’una família molt humil, va ser masover d’algunes cases de Santa Eulàlia de Ronçana –can Alonso i can Burguès. Es va especialitzar en la producció de llet per al mercat de Barcelona, activitat que combinà amb altres conreus, menant peces de terra en arrendament o a parceria. Fou membre del Sindicat Agrícola Republicà l’Espiga Daurada, entitat afiliada a la Unió de Rabassaires. A causa de la seva participació en el sindicat de pagesos, es va interessar per les qüestions polítiques. Durant la República, va formar part del Centre Republicà Federal, entitat santaeulalienca que actuava com a delegació política d’ERC al poble. De fet, va esdevenir un dels principals representants d’aquesta entitat, nascuda l’any 1931. Va ser elegit regidor de Santa Eulàlia per primera vegada el 1934, formant part de la llista presentada pel Centre Republicà Federal. Arran dels incidents del mes d’octubre de 1934, fou destituït i empresonat juntament amb l’altre representant de la minoria d’esquerres al consistori, Manel Cabot; no van ser absolts fins el 24 d’abril de 1935. Va recuperar el càrrec de regidor el febrer de 1936. En esclatar la Guerra Civil, va formar part del comitè especial que es va fer càrrec de l’Ajuntament, com a sotspresident i representant de la Unió de Rabassaires. També va ser un dels participants en l’anomenat Comitè Antifeixista Revolucionari Local. A petició d’Emília Piella, viuda de Josep Margenat i Poch*, va passar a residir a la masoveria de can Burguès, i en part gràcies a la seva actuació, aquesta casa i els seus propietaris van ser respectats i van poder romandre al poble. Ben aviat es va enfrontar amb els representants anarquistes del municipi, especialment quan els dirigents locals de la CNT van dirigir l’Ajuntament –de l’octubre de 1936 fins a l’agost de 1937. El principal motiu de discòrdia havia estat la negativa dels membres de la CNT a tornar les terres confiscades de les finques de can Brustenga i de can Cabot de la Vall als conreadors que les havien menat, tal com ordenaven les disposicions del govern de la Generalitat. Per aquest enfrontament, va presentar la dimissió com a regidor, acusant els dirigents anarquistes de no ser prou fidels a la Generalitat, i recordant la seva actuació durant els fets de maig de 1937. Quan els representants anarquistes van perdre la majoria al govern del consistori, va ser nomenat alcalde el 8 d’octubre de 1937, i va ocupar aquest càrrec fins al mes de gener de 1939. Tot i això, els enfrontaments amb els membres de la CNT es van repetir l’any 1938, quan els va acusar de deslleialtat al govern de la Generalitat. Els desacords amb els anarquistes van ser constants. Durant aquesta etapa, va haver de fer front als allotjaments de refugiats i a la manca de queviures, i va determinar l’emissió de paper moneda local a causa de l’escàs numerari. L’agost de 1938, l’Ajuntament va autoritzar la instal·lació del Centre de Reclutament i Instrucció número 15 de Terrassa a la casa confiscada de can Brustenga. Segons el llibre d’actes municipal, va deixar el govern del consistori per incorporar-se a files el gener de 1939, tot i que probablement, aleshores ja va fugir cap a França, on fou instal·lat en un camp de concentració. En esclatar la Segona Guerra Mundial, va abandonar el camp i va treballar en diverses explotacions agràries de França, primer al centre del país i després a la zona de Perpinyà. L’any 1948, amb l’aval de l’alcalde de Santa Eulàlia, Joan Duran*, del rector, Manuel Solà, i del dirigent local de la Falange, Pere Solé, va tornar a Santa Eulàlia de Ronçana, on va viure discretament fins a la seva mort. (XCV)