JORBA I PONS, JESÚS

(Collbató, el Baix Llobregat, 1900 – Santa Eulàlia de Ronçana, 1938)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
15-10-1936  -  01-05-1937

Pagès i manescal, tot i que el Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya l’havia multat per intrusisme en la professió veterinària. Possiblement, va arribar a Santa Eulàlia de Ronçana l’any 1934, després d’haver estat en diversos indrets –els seus tres fills van néixer a llocs com Perpinyà o Granollers. El febrer de 1936 va actuar per primera i única vegada com a secretari del Centre Republicà Federal, la delegació política d’ERC a Santa Eulàlia des de 1934, i fins i tot va participar en mítings organitzats per aquesta entitat arran de les eleccions del febrer de 1936. De fet, però, la seva relació amb els representants d’ERC fou molt puntual. Així, el juliol d’aquell mateix any ja va ser designat representant de la USC al consistori santaeulalienc, i uns mesos després, fou el capdavanter del sindicat anarquista CNT al poble. Ben aviat es va caracteritzar per un to amenaçador ben explícit, per exemple, pels seus comentaris sobre la sang que hauria de córrer, o pel fet d’anar sempre armat des de l’esclat de la guerra. Va ser un dels principals cabdills i organitzadors de l’anomenat Comitè Antifeixista Revolucionari Local, i el 23 de juliol fou nomenat president del comitè especial que havia de garantir l’ordre legal i la plena normalitat de la vida ciutadana. L’octubre de 1936 exercia de delegat a can Cabot de la Vall, on les terres foren col·lectivitzades. Va assolir l’alcaldia el dia 15 d’octubre de 1936, i va desenvolupar aquest càrrec fins al mes de maig de 1937. A proposta seva, es va decidir que tota la producció del poble fos comprada i venuda per l’Ajuntament, i es van fixar multes importants per a tots aquells que no complissin aquesta prescripció. També va proposar que la masia requisada de can Brustenga fos l’escola pública del barri del Rieral. Des de la seva arribada al govern municipal, el poble va ser designat amb el nom de Ronçana del Vallès. Durant el seu mandat, els membres de la CNT van dominar el consistori. El maig de 1937 va deixar l’alcaldia, coincidint amb l’inici d’un conflicte que enfrontà els membres d’ERC i de la Unió de Rabassaires amb els anarquistes. Va morir assassinat d’un tret al cor el mes de març de 1938, a causa d’un enfrontament amb un veí del poble. (XCV)