MASPONS I BARBANY, JAUME

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1912 – 2000)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
12-04-1956  -  23-08-1973

Pagès. Inicialment, va conrear una mica de tot, i també tenia bestiar. Més endavant, va aconseguir vendre productes agraris a diverses parades de Barcelona, gràcies a les seves coneixences i amistats, aconseguides mitjançant el seu càrrec de batlle. Finalment, va abandonar la tasca agrícola per dedicar-se a diversos negocis. Després de la Guerra Civil, va ser delegat sindical a Santa Eulàlia de Ronçana, i fou un dels fundadors del Club Esportiu Santa Eulàlia (1949). De fet, durant molts anys va ser considerat l’ànima del futbol local, de manera que va rebre una distinció de la Federació Catalana d’aquest esport. A causa de la seva gestió en aquest club, va ser nomenat alcalde de Santa Eulàlia (1956-1973). Va ser la persona que va ocupar durant més temps aquest càrrec al llarg del segle XX. En la seva acció de govern, cal destacar les millores en la xarxa de camins locals, la construcció d’un gual al Tenes i d’unes escoles noves al barri del Rieral, les millores al camp de futbol municipal, l’ordenació i pavimentació de la plaça de l’Ajuntament i la instal·lació d’una xarxa de clavegueram en diverses zones del terme. No va obstaculitzar el procés d’urbanització del poble, que coincidint amb el seu mandat, va perdre la seva fisonomia tradicional –entre 1960 i 1970 es van vendre més de 2.000 parcel·les i entre 1960 i 1973 es van fer 954 habitatges–, seguint una tònica comuna als municipis de la Vall del Tenes i en altres indrets del Vallès. Tot i això, el seu Ajuntament no va disposar d’un pla general d’ordenació del municipi. Des de 1963, la seva acció a l’alcaldia es va fer al costat del secretari Mario Rodríguez de Lizana i Pujol, que va ser destituït del càrrec l’any 1976. El consistori que presidia va iniciar la publicació d’un anuari local des de 1963, i inicialment va encoratjar la publicació de la revista Ronçana des de 1968, encara que després es van promoure altres publicacions. De fet, a finals dels anys seixanta, alguna entitat –com ara l’Associació de Caps de Família, fundada, entre d’altres, per Jaume Valls i Bassa*, que més tard seria alcalde– va plantejar una lleugera oposició al seu govern. L’any 1973, considerava que el ritme de creixement del poble era massa vertiginós, i assegurava que havia deixat el càrrec després d’haver-ho demanat durant força temps. Davant algunes crítiques a la seva gestió, va afirmar que tenia “la consciència ben tranquil·la, ja que he donat més jo a l’Ajuntament que l’Ajuntament a mi.” (XCV)