MORET I CUSCĂ“, ESTEVE
(Santa Eulà lia de Ronçana, 1909 - 1939?)
Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
23-07-1936 -  02-08-1936
02-09-1937 -  08-10-1937
Pagès. Propietari d’una finca de 10 hectĂ rees de terra dedicada als cultius de secà –can Naps–, disposava d’un trull per a fer oli, i formava part de la pagesia mitjana de Santa EulĂ lia de Ronçana, tot i que en alguna ocasiĂł, el seu pare havia aparegut a la llista dels primers contribuents del poble. A causa de la seva amistat amb un dirigent local d’ERC a la Garriga, aviat va simpatitzar amb la causa d’aquest partit i va convertir-se en el seu dirigent local a Santa EulĂ lia. Va presidir el Centre RepublicĂ Federal creat a Santa EulĂ lia el setembre de 1931, la delegaciĂł polĂtica d’ERC al poble. Com a representant de l’esmentat Centre, a les eleccions municipals de l’any 1934 va acusar alguns membres del partit rival, la Lliga Catalana, d’haver intentat subornar els electors. L’octubre d’aquell mateix any, una denĂşncia d’un veĂ de Santa EulĂ lia va provocar el seu arrest durant dos mesos a la presĂł de Granollers. Un cop absolt i alliberat, va presidir una comissiĂł pro presos amb la intenciĂł de rescabalar els empresonats de les seves pèrdues –arran dels Fets d’Octubre, els dos regidors del Centre RepublicĂ Federal foren arrestats. TambĂ© va ser president i secretari de l’anomenat Sindicat AgrĂcola RepublicĂ i del sometent de Santa EulĂ lia. Va ser alcalde en dues ocasions durant la Guerra Civil, però per pocs dies (1936 i 1937) i tambĂ© jutge municipal (1936). De fet, va ser el primer alcalde de l’Ajuntament popular constituĂŻt el dia 23 de juliol de 1936, en representaciĂł d’ERC. Durant els deu dies que va ser alcalde, fins al 2 d’agost, el Comitè Antifeixista Revolucionari Local va requisar l’esglĂ©sia parroquial, els representants d’ERC van requisar el Centre Catòlic –el Casal Parroquial fundat l’any 1933 entre d’altres pels exalcaldes Josep Brustenga* i Pere Riera*–, i els representants de la UniĂł de Rabassaires i de la USC es van apoderar d’altres edificis. En canvi, quan va esdevenir alcalde per segona vegada, el setembre de 1937, va presidir un consistori marcat per les divisions entre els representants d’ERC i de la UniĂł de Rabassaires d’una banda, i els integrants de la CNT, de la UGT i del POUM de l’altra, i de fet, va haver de substituir l’alcalde dimissionari, Joan Puigdomènech i PalĂ *. AixĂ, van caldre fins a tres votacions per tal que fos escollit batlle amb el nombre de vots necessari. Pocs dies desprĂ©s d’haver accedit al cĂ rrec, va dimitir a causa de la seva incorporaciĂł a files. El gener de 1939 va fugir de Santa EulĂ lia durant la retirada de les forces republicanes. Des d’aleshores, no s’ha sabut mai el seu destĂ, tot i que es sospita que morĂ assassinat de camĂ a França. A causa de les seves actuacions polĂtiques, desprĂ©s de la guerra, la seva famĂlia va ser arrestada. (XCV)