MORET I CUSCÓ, ESTEVE

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1909 - 1939?)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
23-07-1936  -  02-08-1936
02-09-1937  -  08-10-1937

Pagès. Propietari d’una finca de 10 hectàrees de terra dedicada als cultius de secà –can Naps–, disposava d’un trull per a fer oli, i formava part de la pagesia mitjana de Santa Eulàlia de Ronçana, tot i que en alguna ocasió, el seu pare havia aparegut a la llista dels primers contribuents del poble. A causa de la seva amistat amb un dirigent local d’ERC a la Garriga, aviat va simpatitzar amb la causa d’aquest partit i va convertir-se en el seu dirigent local a Santa Eulàlia. Va presidir el Centre Republicà Federal creat a Santa Eulàlia el setembre de 1931, la delegació política d’ERC al poble. Com a representant de l’esmentat Centre, a les eleccions municipals de l’any 1934 va acusar alguns membres del partit rival, la Lliga Catalana, d’haver intentat subornar els electors. L’octubre d’aquell mateix any, una denúncia d’un veí de Santa Eulàlia va provocar el seu arrest durant dos mesos a la presó de Granollers. Un cop absolt i alliberat, va presidir una comissió pro presos amb la intenció de rescabalar els empresonats de les seves pèrdues –arran dels Fets d’Octubre, els dos regidors del Centre Republicà Federal foren arrestats. També va ser president i secretari de l’anomenat Sindicat Agrícola Republicà i del sometent de Santa Eulàlia. Va ser alcalde en dues ocasions durant la Guerra Civil, però per pocs dies (1936 i 1937) i també jutge municipal (1936). De fet, va ser el primer alcalde de l’Ajuntament popular constituït el dia 23 de juliol de 1936, en representació d’ERC. Durant els deu dies que va ser alcalde, fins al 2 d’agost, el Comitè Antifeixista Revolucionari Local va requisar l’església parroquial, els representants d’ERC van requisar el Centre Catòlic –el Casal Parroquial fundat l’any 1933 entre d’altres pels exalcaldes Josep Brustenga* i Pere Riera*–, i els representants de la Unió de Rabassaires i de la USC es van apoderar d’altres edificis. En canvi, quan va esdevenir alcalde per segona vegada, el setembre de 1937, va presidir un consistori marcat per les divisions entre els representants d’ERC i de la Unió de Rabassaires d’una banda, i els integrants de la CNT, de la UGT i del POUM de l’altra, i de fet, va haver de substituir l’alcalde dimissionari, Joan Puigdomènech i Palà*. Així, van caldre fins a tres votacions per tal que fos escollit batlle amb el nombre de vots necessari. Pocs dies després d’haver accedit al càrrec, va dimitir a causa de la seva incorporació a files. El gener de 1939 va fugir de Santa Eulàlia durant la retirada de les forces republicanes. Des d’aleshores, no s’ha sabut mai el seu destí, tot i que es sospita que morí assassinat de camí a França. A causa de les seves actuacions polítiques, després de la guerra, la seva família va ser arrestada. (XCV)