PUIGDOMÈNECH I PALÀ, JOAN

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1901 – 1947)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
01-05-1937  -  24-08-1937

Paleta. Sempre va treballar a l’empresa familiar, dirigida pel seu germà gran, Miquel. Ambdós van protagonitzar la comissió que va redactar els estatuts del Centre Republicà Federal, entitat nascuda a Santa Eulàlia de Ronçana, amb la finalitat d’organitzar xerrades i reunions entre els seus socis per discutir i comentar les reformes republicanes, el juliol de 1931. La participació dels Puigdomènech en aquesta entitat va ser molt activa, ja que la seu i el lloc de trobada dels membres del Centre fou el cafè de can Mestret, la casa on residien els germans Puigdomènech. Un cop constituït oficialment, el 19 de setembre de 1931, Miquel Puigdomènech hi exercí el càrrec de secretari. A les eleccions municipals de l’any 1934, el Centre Republicà Federal es presentà com la delegació política d’ERC a Santa Eulàlia. Aleshores, va ser un dels apoderats d’aquella formació. En esclatar la guerra, va demostrar uns profunds sentiments anticlericals. A partir del mes d’octubre de 1936, però, va aparèixer com a militant de la CNT. Aleshores, quan aquest sindicat va dominar el consistori santaeulalienc juntament amb els representants de la UGT i del POUM –de l’octubre de 1936 al maig de 1937–, va ser un dels membres de l’Ajuntament de Santa Eulàlia, que va presidir del mes de maig fins el mes d’agost de 1937. Durant el seu mandat, va esclatar un conflicte entre les forces anarquistes, comunistes i socialistes, hegemòniques fins al maig, i les altres forces d’esquerra. El 17 de juliol de 1937 van dimitir els regidors d’ERC a causa de l’incompliment, per part del consistori, de les ordres donades pel govern de la Generalitat –segons les quals calia tornar les terres requisades de les finques de can Brustenga i de can Cabot de la Vall als conreadors que les havien menat–, i per la indisciplina i l’anarquia dels integrants de la CNT, la UGT i el POUM, els quals s’acusava d’haver patrullat amb armes, d’haver instal·lat barricades durant els aldarulls del mes de maig i d’haver-se absentat de l’Ajuntament. El representant de la Unió de Rabassaires, Joan Francàs i Ventura*, va dimitir pels mateixos motius. Va acceptar aquelles dimissions, però va refusar les acusacions d’incompliment de les disposicions del govern de la Generalitat. Finalment, el 23 d’agost va presentar la dimissió al càrrec d’alcalde i de conseller per la manca d’unitat entre els components del consistori, i per haver d’atendre obligacions professionals i laborals. Des d’aleshores, no va tornar a participar en l’Ajuntament. Durant la retirada republicana, va fugir cap a França. Al cap de poc temps, va tornar a Catalunya, i va passar a viure a Manresa, on feia de paleta. Allí fou descobert i va ser empresonat pel nou règim. A la presó va emmalaltir de tuberculosi, motiu pel qual fou alliberat. Va morir al cap de poc temps. (XCV)