RIERA I CAMP, JOSEP

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1861–1932)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
01-07-1897  -  01-01-1902
01-07-1909  -  01-01-1916
01-01-1918  -  03-10-1923

Propietari rural. Gràcies a la renúncia del seu germà gran, Pere, però inclinat vers el sacerdoci, va heretar una de les finques més importants de Santa Eulàlia de Ronçana: can Puig de la Vall. En aquells moments, la propietat travessava uns moments difícils, “la finca no donava per més que apuntalar les parets que s’enderrocaven i substituir molt deficientment les faltes del fustam de les teulades”, situació que va intentar resoldre a través de diverses innovacions i millores –implantació de ceps americans, recerca d’aigua, plantacions de fruiters i pollancredes, adquisició d’arreus per a les tasques agràries i construcció de corrals. Aquestes inversions van convertir can Puig en “una casa d’anomenada en la comarca” i en un “centre irradiador de cultura camperola”, segons Jaume Maspons. A banda de gestionar el patrimoni familiar, va esdevenir l’administrador d’altres finques: can Farell i can Cabot de la Vall de Santa Eulàlia de Ronçana, o can Carreres i ca l’Atzet, de Bigues, entre d’altres. El seu interès per la renovació de l’agricultura comarcal es va reflectir en la fundació de la Cambra Agrícola del Vallès, de la qual va ser un dels promotors, i en les seves col·laboracions al setmanari La Veu del Vallès. L’any 1905, en un certamen organitzat per la Cambra Agrícola a Caldes de Montbui, fou premiat per la Societat Econòmica barcelonesa d’Amics del País per un estudi pràctic sobre els contractes de masoveria i parceria. Malgrat el relleu econòmic i social que va adquirir, sempre va mantenir una conducta senzilla i generosa, i mai va negar el seu consell i la seva opinió a tots els que els hi demanaven, especialment en afers forestals, tema que coneixia molt bé. Va ser escollit alcalde de Santa Eulàlia per primera vegada l’any 1891, i va exercir aquest càrrec amb diverses intermitències fins al 1923. Segons Jaume Maspons, tots els diumenges “dedicava una part del matí als afers municipals, i el restant als particulars, per als quals era sol·licitat (...) Aquesta era invariablement la tasca de cada matí dels diumenges i dies de festa, per l’estil de la del matí dels dies de mercat”. Durant els prop de vint anys que estigué al capdavant del govern municipal, va impulsar projectes fonamentals i llargament reivindicats pel terme, com la construcció de carreteres locals (1910), d’unes escoles noves (1915) i d’un cementiri municipal (1923). També va establir un escorxador per a xais i porcs, i va fomentar la instal·lació d'una línia telefònica al poble. D’altra banda, des de l’alcaldia, va donar suport a diversos projectes autonomistes, com la Llei de mancomunitats provincials de 1913 o la defensa del dret català. Un any després de la seva mort, Jaume Maspons en glossà la vida al Calendari del pagès per a l’any 1933, en un article dedicat a “L’agricultor desconegut”, en què el proposava de model com a propietari exemplar, i en destacava les seves virtuts i la “fermesa de caràcter en tot allò que hom no pot doblegar-se”. La seva profunda religiositat era motiu d’admiració per part del mateix rector de la parròquia, i segons Maspons, “amb tot i ésser un dels veïns més allunyats de l’església, era el primer d’arribar-hi, quan el sol no havia daurat encara la carena de la serra veïna. Ell encenia els llums i preparava el temple per a la Santa Missa.” Jaume Maspons concloïa la seva remembrança afirmant que es tractava d’un “modest i exemplar agricultor, gairebé desconegut fora de la comarca, però que tant convindria que n’hi hagués un a cada poble”. (XCV i JPM)