VALLS I BASSA, JAUME

(Santa Eulàlia de Ronçana, 1938)

Alcalde de SANTA EULÀLIA DE RONÇANA:
03-04-1979  -  08-05-1983

Mestre. Va iniciar la seva tasca docent a l’Escola Parroquial de Granollers, i d’allí va passar a l’Escola Municipal Salvador Llobet de la capital del Vallès Oriental, on va ocupar el càrrec de director de 1963 fins a 1988. A causa de la seva dedicació professional, va ser l’encarregat de negociar a Madrid la creació d’unes escoles noves al barri del Rieral de Santa Eulàlia de Ronçana –inaugurades l’any 1964–, tot i que aleshores no formava part de l’Ajuntament. De fet, l’any 1969 fou un dels fundadors de l’Associació de Caps de Família, un grup d’oposició al govern municipal, on va fer de secretari. Entre els seus objectius, destacava la voluntat d’aconseguir una plaça de metge, qüestions educatives i limitar el creixement de les urbanitzacions. Regidor pel terç familiar a l’Ajuntament de Santa Eulàlia des de 1971, a finals de la dècada dels setanta es va afiliar a CDC. L’any 1979, va aconseguir l’alcaldia de Santa Eulàlia gràcies a la victòria que obtingué a les primeres eleccions democràtiques després del règim franquista. Durant el seu mandat (1979-1983), les poblacions de Bigues i Riells, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Santa Eulàlia de Ronçana es van constituir en l’anomenada Mancomunitat de la Vall del Tenes (1982), de la qual va ser escollit president de la primera junta. Aquesta entitat va proporcionar uns serveis que, d’altra manera, un únic consistori no hauria pogut aconseguir o haurien estat molt cars: la creació d’un centre de segon ensenyament, una policia local o un servei de manteniment dels carrers i dels camins. També es van començar a elaborar unes normes subsidiàries de planejament municipal, per tal de regularitzar i legalitzar les construccions de l’etapa anterior. Tot i això, l’ordenació del territori es convertí en la tasca més feixuga. L’any 1983, malgrat ser la llista més votada a les eleccions municipals, l’acord entre l’Associació d’Electors Independents i el PSC va donar l’alcaldia a Francesc Brustenga i Galceran*. Des d’aleshores, va encapçalar una forta oposició al govern del consistori, visible a través de la revista local El fil. Gràcies a la victòria del grup de CiU a les eleccions municipals de 1987, va ocupar un lloc de govern com a regidor. L’any 1991, però, ja no va formar part de la llista electoral de CiU, tot i que hi va continuar vinculat. (XCV)