BAQUÉ I FONT, JOSEP

(Aiguafreda, 1909 – Granollers, 1990)

Alcalde d'AIGUAFREDA:
27-07-1936  -  28-06-1937

Paleta i constructor. Militant del POUM, va ser alcalde d’Aiguafreda del juliol de 1936 fins al juny de 1937. A l’inici de la Guerra Civil es produí un buit de poder municipal, ja que la majoria dels regidors que formaven el consistori (afiliats a ERC) van abandonar els càrrecs davant la pressió de les forces revolucionàries que dominaven la situació. El mateix alcalde del moment, Jaume Sobrevias*, va ser arrestat a casa seva i vigilat per milicians, fins que es va poder escapar i marxar cap a Barcelona. En aquells moments, Josep Baqué presidia el Comitè Revolucionari Antifeixista i va ser designat alcalde; va constituir un nou Ajuntament pocs dies després de l’aixecament militar. La corporació va ser reorganitzada per adaptar-la al Decret de la Generalitat de 9 d’octubre de 1936, i la formaven quatre representants del POUM, sis membres de la UGT i un de la CNT, amb l’alcaldia a mans de Josep Baqué. Va ser designat secretari municipal Antoni Forné i Jou, pare de l’actual cap de govern d’Andorra, el qual ocupà el càrrec durant uns mesos. En aquest període s’acordà l’annexió del barri de l’Abella, del municipi veí de Sant Martí de Centelles, a petició de la majoria dels seus habitants. S’iniciaren les col·lectivitzacions de les fleques i les fàbriques (excepte la més important, la Fundició, indústria metal·lúrgica que fou intervinguda oficialment per fer-hi material de guerra), així com l’apropiació de múltiples torres modernistes del municipi per destinar-les a l’ús dels sindicats i els comitès revolucionaris. També durant aquest període es dugueren a terme diverses mesures per assegurar l’abastiment d’aliments, que estava en una situació alarmant. Durant tots els mesos en què va exercir el càrrec es produïren desavinences i enfrontaments entre els diversos partits i grups que formaven part del consistori. Després dels fets de maig de 1937, el 14 de juny renuncià al càrrec a causa de la campanya de difamació que se seguia contra ell i altres dirigents municipals; també van dimitir els altres membres del POUM representats a l’ajuntament i els membres d’UGT. Al final de la guerra s’exilià a França i després a Veneçuela, país on va fer una bona campanya com a constructor d’obres. Als anys setanta va tornar a Aiguafreda, i va residir a la zona de l’Eixample fins que va morir. (ACP)