BASSA I BARBANY, SEBASTIĂ
(Santa EulĂ lia de Ronçana, 1859 - lâAmetlla del Vallès, 1935)
Alcalde de L'AMETLLA DEL VALLĂS:
01-01-1902 -  01-01-1916
Metge. Lâany 1894, a lâedat de 35 anys, entrà de metge titular de lâAmetlla i va exercir aquesta ocupació fins a la seva mort, lâany 1935. Lâany 1902 fou nomenat alcalde de lâAmetlla i va exercir el càrrec durant tretze anys seguits, en els quals -segons el cronista local Josep Badia- âva dur a terme les realitzacions més decisives per al futur desenvolupament de lâAmetlla. Gràcies a la seva gestió [...] el Dr. Bassa canvià la fesomia de lâAmetlla de tal manera que, dâun poblet sense relleu, mancat dâambició i dâesperit de progrés, en feu una petita vila ordenada urbanísticament de cara al futur, amb diferències tan notables respecte als poblets del seu entorn, que donà peu que un il·lustre granollerí pogués dir un dia que lâAmetlla era âlâaristocràcia rural del Vallèsââ. Entre aquestes realitzacions, cal destacar especialment: la construcció dâun nou cementiri (1902); lâobertura i urbanització dels dos carrers principals del municipi (1904); la construcció dâun cafè públic i dâuna sala teatre, on van tenir lloc les primeres vetllades de teatre musical i que encara avui continua prestant servei (1906); lâestabliment dâun Pla General dâUrbanització del municipi que serví per ordenar el creixement del municipi durant mig segle (1907); el servei públic de telèfons, amb la central a càrrec del mateix alcalde (1909); la construcció de les escoles públiques, que entraren en servei lâany 1913, i de la casa consistorial, gràcies a un crèdit del prohom i propietari de can Camp, Sebastià Torres, i lâarribada al poble de lâenergia elèctrica, servei del qual es féu responsable el mateix alcalde, en representació de la companyia (1915). Aquestes realitzacions (per a les quals va comptar amb una ajuda inestimable del secretari municipal, Sever Costa, masover de can Camp i que exercí el càrrec municipal des del 1895 fins a la seva mort, lâany 1928) ajuden a explicar que lâAmetlla esdevingués un lloc dâestiueig primer i després un lloc residencial. També va promoure la fundació i fou el primer president de la coral Lo Lliri (1904), entitat inspirada en el moviment claverià i que encara avui continua amb una vida esplendent. En els anys quaranta se li dedicà un important carrer de lâAmetlla. (CBM)
BIBLIOGRAFIA:
Josep Badia i Moret (1986): LâAmetlla del Vallès, 1835-1935. Un segle de gestió municipal, lâAmetlla del Vallès, pàg. 87-92.
Josep Badia i Moret (1992): Galeria de personatges. Cròniques del nostre temps (1900-1990), Ajuntament de lâAmetlla del Vallès, pàg. 17-24.