PLUMÉ I BOSCH, JOAN

( ?, 1889 - l’Ametlla del Vallès, 1950)

Alcalde de L'AMETLLA DEL VALLÈS:
25-05-1933  -  06-10-1934
19-02-1936  -  13-01-1939

Pagès. Adoptat per un matrimoni sense fills de l’Ametlla del Vallès, la seva infantesa i bona part de la seva joventut van transcórrer en una llar pagesa, més aviat pobra, situada al costat de ca la Rosària (can Remisa). Més tard, durant molts anys, fou el masover de can Anglada. De molt jove donà mostres d’interès per tot allò referent a la vida cultural del poble. Gran afeccionat al teatre, a primers de segle fou un dels principals promotors del primer grup escènic que portà el teatre a l’Ametlla, i, a banda d’actor, fou l’indiscutible director d’escena dels diversos grups teatrals que, amb el temps, sorgiren a l’Ametlla. L’any 1911, quan es constituí el Centre Recreatiu de l’Ametlla (amb una coral, un grup de teatre i una secció de festes) va ocupar un lloc destacat en la primera junta directiva, i sempre tenia una presència activa en l’organització de les festes locals. Fou un dels promotors de l’entitat Amics del Llibre (1926), que va crear la primera biblioteca pública, a més de dur a terme un gran ventall d’activitats culturals i sovint s’hagué d’enfrontar amb les autoritats locals del règim dictatorial. Uns anys després també va promoure el rebrot de l’antic Club de Futbol de l’Ametlla, va fer possible que disposés d’un terreny de joc i en fou president durant una de les seves etapes més brillants (1930-1933). L’any 1933 presidí la comissió gestora nomenada per la Generalitat per posar-se al capdavant del municipi, fins que el gener de 1934 es celebraren eleccions municipals per sufragi popular. Resultà guanyadora la candidatura d’ERC que ell encapçalava i fou, doncs, el primer alcalde de l’Ametlla elegit democràticament. Els fets del 6 d’octubre provocaren la seva destitució; però després de les eleccions de febrer de 1936 fou reposat com a alcalde i va exercir el càrrec fins a l’acabament de la Guerra Civil. Malgrat les pressions provocades pel desgavell de la revolució i amb risc de la seva posició política i de la seva seguretat personal, va aconseguir que el poble fos -seguint les paraules del cronista local Josep Badia- “un petit oasi de pau i de convivència. No hi hagué crims ni venjances, ni persecució política ni religiosa. Els homes emboscats tornaren a casa. Mossèn Lluís Paradell, rector de la parròquia, va romandre durant tota la guerra a l’Ametlla protegit i defensat en moments ben compromesos. Per impedir que l’església fos cremada va ésser convertida en sindicat agrícola i magatzem d’avituallaments. Es va salvar l’arxiu parroquial i els tresors litúrgics de l’església. Per evitar la requisa del Casal de la Visitació s’hi instal·laren les escoles públiques. Donades les circumstàncies d’aquells terribles tres anys, en Joan Plumé va voler ésser sempre el protector de tot i de tothom [...]”. Amb la guerra prácticament perduda i cridada a files la seva lleva, va deixar el càrrec i durant la seva absència, a les vigílies de l’ocupació de les tropes franquistes, quatre persones foren assassinades. Quan tornà a l’Ametlla va intentar reprendre la seva vida d’hortolà a la masoveria de sempre, però el 5 de juny de 1939, en virtut de la llei de responsabilitats polítiques, fou detingut juntament amb vint convilatans més i condemnat a vint anys de presó. En va sortir dos anys després en règim de llibertat vigilada i amb la salut malmesa, i un dissabte del mes de setembre de 1950, en què, com cada setmana, havia anat a Vic a vendre les seves verdures, un atac de cor el va fer va caure ferit de mort al bell mig de la plaça del Mercat. (CBM)