MATAS I GRIVÉ, LLORENÇ
(Granollers, 1888 – Bigues, 1955)
Alcalde de BIGUES I RIELLS:
04-08-1936 - 01-02-1939
Pagès. Propietari de l’antiga finca rústica de can Pruna, situada al Rieral de Bigues, avui en part urbanitzada. Després que el 25 de juliol de 1936 cessés l’Ajuntament encapçalat per Miquel Alemany* com a conseqüència del decret del dia 22 de juliol del conseller de Governació de la Generalitat, es formà una corporació municipal provisional presidia per Santiago Montserrat i Ferrer com a conseller en cap i Llorenç Matas com a primer conseller per fer front a la provisionalitat dels primers dies de la rebel·lió militar encapçalada pel general Franco. El 2 d’agost, en sessió extraordinària, representants de Riells del Fai exposaren que “las divergencias ya seculares entre ambos pueblos debidas principalmente al ambiente antagónico y opuesto (...) proponen por ser voluntad unánime del pueblo de Riells del Fai, según número de firmas que se acompañan, la separación de ambos pueblos constituyendo dos ayuntamientos independientes.” En aquesta sessió s’acceptà aquesta demanda, esperant l’aprovació definitiva del departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. La confirmació oficial de la segregació de Riells del Fai respecte de Bigues arribà el 22 d’abril de 1937 amb un decret al Diari Oficial de la Generalitat. El 20 de maig una comissió amb tres regidors de cada poble formada per Llorenç Matas (alcalde ja en aquest moment), Antoni de Pacios i Josep Martí, de Bigues, i per Josep Prat, Domènec Roure i Carles Oliveres, de Riells, es presentà a la Direcció d’Administració Local per impulsar el decret de segregació. L’agost de 1936, ja iniciada la Guerra Civil, es constituïren dos ajuntaments independents: el 4 d’agost es reuní el Comitè Local Antifeixista Revolucionari i es formà una nova corporació municipal per al poble de Bigues, formada completament per representants d’ERC, amb Llorenç Matas com a alcalde. A partir d’aquest moment el Llibre d’Actes de l’Ajuntament apareix segellat ja no com a “Alcaldia Constitucional de Bigas y Riells”, sinó com a “Ajuntament de Bigues”, i des de l’octubre com a “Ajuntament de Bigues del Vallès”. El 16 d’octubre un nou decret de la Generalitat comportà la dissolució del Comitè Antifeixista Revolucionari Local de Bigues i es formà un nou Ajuntament presidit pel mateix Llorenç Matas que integrava totes les organitzacions polítiques i sindicals existents al poble en aquells moments (UR, CNT, UGT i ERC). La penúltima renovació de l’Ajuntament de Bigues abans de l’arribada de les tropes franquistes va tenir lloc l’11 de desembre de 1937, i Llorenç Matas fou reelegit al capdavant d'una corporació formada per representants d'ERC, CNT i el PSUC (els mateixos representants de l’UGT en l’anterior consistori). El 26 de gener de 1939 es produí encara una altra renovació de l’Ajuntament de Bigues, forçada per la mobilització de la majoria de regidors, que van haver d'abandonar els seus càrrecs (quedaven només dos regidors). “Després d’una discussió harmoniosa entre veïns” es formà l’últim ajuntament republicà amb la presència d'alguns elements d’ordre, preveient l’entrada de les tropes franquistes, que va tenir lloc l’1 de febrer de 1939. Tant en aquesta darrera renovació del consistori com en els “Informes sobre la conducta i antecedentes políticos”, es reconegué la moderació i la capacitat integradora amb què actuà Llorenç Matas al capdavant del govern municipal durant aquest difícil període. Segons aquests informes, “fué excelente en lo referente a los emboscados, a los que protegió y les facilitó lo necesario para que no fueran a servir al ejercito rojo” i també se li reconeix la bona gestió amb l’allotjament de refugiats. Tot i així, no va poder evitar els excessos dels primers mesos de la Guerra Civil, que comportaren la desaparició i assassinat del rector de la parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Bigues, mossèn Francesc Saladrigas, el setembre de 1936, per part d’un grup d’incontrolats procedent de Granollers, i la destrucció de patrimoni artístic i documental existent a la parròquia, que ja havia estat confiscat per l'Ajuntament el mes d'agost. Durant aquests primers mesos de la guerra també es confiscaren les finques el Prat de Baix, can Mainou, can Canals, ca l’Atzet i can Pastó, can Pere Pau, can Lluc, les terres i la fàbrica de Joan Puig i Marcó, can Ribas i can Noguera. Llorenç Matas va procurar que la confiscació d’aquestes finques provoqués els mínims inconvenients possibles per als parcers o masovers que les treballaven. També va haver d'afrontar els greus problemes econòmics derivats de la guerra: la falta de moneda corrent obligà a emetre paper moneda local de dues pessetes, una pesseta i 0.25 cèntims, i l’arribada contínua de refugiats des del setembre de 1937 (que no s’aturaria fins al final de la guerra i arribaria, el juliol de 1938, a una xifra de 127 refugiats en un poble de 694 habitants) va fer necessària la creació d'una Junta d'Assistència als Refugiats, presidida per ell mateix, que va condicionar un centre d’acollida principal a can Ribas, a més d'allotjar-ne a les Escoles de ca l’Atzet, a can Lluc i d’altres cases particulars. La situació econòmica de l’Ajuntament era d'extrema penúria, agreujada pels pagaments endarrerits de la Generalitat, i les subsistències també escassejaven, motiu pel qual es va acordar que els dimecres es celebrés un mercat d’intercanvi de productes de primera necessitat, amb els preus controlats. A partir del febrer de 1939 Llorenç Matas i Grivé va viure discretament a can Pruna explotant la seva propietat, i no tornà a ocupar cap més càrrec rellevant. (ACC)
