BOSCH I MASSUET, MARCEL·LÍ

(Mataró, el Maresme, 1904 – Cardedeu, 1996)

Alcalde de CARDEDEU:
20-10-1936  -  20-05-1938

Treballador ferroviari i pagès. Nascut a Mataró, quan tenia cinc anys la seva família es traslladà a viure a Maçanes (la Selva) on el seu pare exercí de carter. L'any 1920, desprès de treballar com a mosso durant un mes a can Saboia de Maçanes, va entrar a la companyia ferroviària, i el 1935 va obtenir el destí fix de Cardedeu, on treballà a la brigada ferroviària de la vila i es casà amb una cardedeuenca: Montserrat Prat, amb qui va iniciar la barriada de la Granada, construint-hi una de les primeres cases. Va ser un dels fundadors i membre de la junta directiva d'un centre d'ERC que es constituí a Cardedeu el març de 1936. Un cop començada la Guerra Civil, es formà un comitè d'obrers que operà paral·lelament a l'Ajuntament presidit per Marià Casanovas*. El 20 d'octubre de 1936 es constituí un nou consistori amb representants dels partits polítics i sindicats afins al Front Popular: CNT, UGT, Unió de Rabassaires, ERC, Acció Catalana i POUM. Tots els grups van obtenir un regidor, a excepció del sindicat anarquista, que en va obtenir sis, tres més del que figurava en el decret del 9 d'octubre emès per la Generalitat al seu Diari Oficial, perquè UGT els va cedir un representant i ERC dos. Marcel·lí Bosch –que com la majoria de ferroviaris pertanyia a la CNT i era un dels pocs cardedeuencs que estaven sindicats– fou designat regidor i en la mateixa sessió del 20 d'octubre fou elegit alcalde. Segons explica en les seves memòries, va haver d'assumir el càrrec a contracor: "[...] a Cardedeu no es va trobar una solució més bona que la celebració d’una reunió pública a la sala del cinema de Can Segarra, al carrer de Sant Antoni. De dita reunió en va sortir l’acord global de nomenar-me alcalde del poble. Jo no estava present en aquella reunió, i al assabentar-me de la noticia que se m’havia nomenat alcalde, jo els hi vaig dir que no acceptava. Dos dies després va arribar un cotxe a casa amb homes armats. Em van fer pujar al cotxe i em van portar a l’ajuntament. Una vegada a la casa de la vila, jo els hi vaig dir que segons les normes establertes, i no havent estat jo present en el moment de nomenar-me en aquella reunió, ells no tenien dret d’haver-me posar al front de l’alcaldia. Dit tot això, em vaig aixecar per marxar de l’ajuntament. Al passar per la porta del despatx un d’aquells homes em va posar la pistola al pit, i em va amenaçar a acceptar sense condicions de cap mena. Al veure aquest actitud violenta, em vaig veure obligat a l’acceptació del càrrec. Enfrontant-me amb ells, els hi vaig dir: '... acceptaré. Però no tindrè amics ni enemics. Per tots els medis intentaré que la justícia prevaleixi al meu poble ...'. L’home de la pistola, que encara m’apuntava em va contestar fredament: 'Si ho fas així aniràs bé...' Jo vaig ésser alcalde de Cardedeu, doncs, des del 20 d’octubre del 1936 al 20 de maig del 1938". Durant els dinou mesos que durà el seu mandat es van municipalitzar les aigües, l'habitatge, el cinema Montserrat i es van obrir al públic els jardins de la Torre Llibre. L'ajuntament també confiscà el mas de Vilalba i va realitzar-hi obres per acollir colònies escolars procedents de Madrid. Va haver de lluitar perquè no faltés feina per als cardedeuencs ni faltés el més indispensable a les seves taules, a més de subministrar vitualles i habitatge als més de 750 refugiats. Un dels projectes més importants va ser la construcció d'un rec i la creació d'un pantà a la riera de Vallforners, promoguts per la comunitat de regants. Malgrat el suport del Departament d'Obres Públiques de la Generalitat i de la delegació de Serveis Hidràulics dels Pirineus Orientals, només es portà a terme la canalització de dos quilòmetres de la sèquia comunal, i el pantà encara trigaria dècades a construir-se. També es construïren les voreres dels carrers que no en tenien i s'esplanaren diverses vies. Per alleujar la situació econòmica es crearen mesures per fixar el preu i el pes d'alguns productes com el pa; més endavant es van distribuir cartes de racionament i s'intentà perseguir el contraban. L'any 1937 es feren les emissions de moneda local d'una pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims, signats per Marcel·lí Bosch com a alcalde. El 1938 les necessitats bèl·liques van portar la construcció d'un camp d'aviació als límits del municipi amb Sant Antoni de Vilamajor i Llinars. El 28 de febrer de 1938 Joan Cot i Reverter (ERC) dimití del càrrec de regidor i, dos mesos més tard, els membres que quedaven d'ERC van proposar un vot de censura a l’alcalde, al qual es van afegir els membres d’Acció Catalana i d’Unió de Rabassaires. La proposta no va tirar endavant gràcies a l’oposició dels representants de CNT i UGT, però el 20 de maig de 1938 Marcel·lí Bosch dimití del càrrec d'alcalde i continuà només com a regidor. A partir d’aquest moment assumí la presidència el segon tinent alcalde, el mestre Vicenç Puig i Grau (UGT); però el 27 de setembre va comparèixer a l’Ajuntament Francesc Abelló i Garcia reclamant el càrrec de comissari municipal i, tot i l’oposició dels regidors, va prendre possessió del càrrec. Aquest va dimitir el 28 de desembre i el substituí, fins a l'entrada de l'exèrcit franquista, Josep Maria Carreres i Oliver. El 7 de febrer de 1939 Marcel·lí Bosch travessà la frontera per exiliar-se a França pel túnel de tren de Portbou amb alguns companys de la cinquena companyia ferroviària, amb els quals havia estat mobilitzat i havia realitzat serveis de comunicació a la comarca de l'Empordà. A l’inici del seu exili a França va estar al camp de refugiats de Sant Cebrià i al d'Agde. Com molts exiliats, un cop esclatà la Segona Guerra Mundial s'incorporà a l'exèrcit francès. Fou destinat al camp d'aviació de Fontenay-le-Comte i després al de Luçon (Vendée). Quan hi arribà l'exèrcit alemany va desobeir les ordres de rendir-se i va fugir, però poc després fou portat al camp de Bram, amb la majoria d'exiliats de Tolosa. Durant prop d'un any va treballar de voluntari tallant llenya a Sant Pau de Fenollet i a continuació a Carcassona, com a secretari del grup d'estrangers de la ciutat. Més tard va treballar de pagès a Villefroure (Llenguadoc), durant més de vint-i-cinc anys. Va tornar a Cardedeu l'any 1977. En la sessió del 12 de desembre de 1986, l'Ajuntament va acordar concedir-li la Creu de Terme, distinció que li fou lliurada el 4 de gener de 1987 al costat de nou altres cardedeuencs dilectes. El març de 2004 l'Ajuntament va acordar dedicar-li una plaça al barri de la Granada. (PCD i RGI)