VANDRELL I PONS, FRANCESC

(Campins, 1898 – 1944)

Alcalde de CAMPINS:
26-02-1930  -  29-07-1930

Propietari rural. Fill de Francesc Vandrell i Plana, de can Vandrell, una casa rica d'Hostalric, i de Teresa Pons i Puig, de can Pons de Campins. Era descendent d'una de les nissagues més antigues de Campins, amb més de vuit-cents anys d'història. Durant la segona meitat del segle XVII, un membre de la família, Pau Pons, arribà a ser batlle i ciutadà honrat de Barcelona, títol que es transmetia de pare a fill i que donava dret a tenir escut. La família va anar engrandint la propietat fins arribar a la seva màxima esplendor en el segle XIX, en què es construí el casal actual. Francesc Vandrell va ser el darrer Pons que va habitar la casa, que després de la seva mort fou venuda. Produïa suro i criava bestiar. Cap al 1930, quan va ser alcalde de Campins, era el primer contribuent del municipi i a la casa dels amos consta que vivien vuit persones: el matrimoni (Francesc Vandrell i Rosa Barrera), quatre fills, la tia Angelina Pons i Puig i una serventa de l'Espluga de Francolí, que feia de xofera i cuinera. El juny de 1931, poc després de proclamada la Segona República, va ser nomenat jutge municipal de Campins. L'any 1932 va adherir-se a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l'entitat més representativa dels propietaris rurals catalans, de la qual ja havia estat soci el seu germà Josep des del 1911. Segons la descripció de J. López, Francesc Vandrell "era un home enorme, d'un gran volum [...] Era un home intel·ligent, que feia de senyor, i no s'estava de res. Era un gran aficionat a la cacera, sobretot del conill i de la perdiu. Inicià estudis de medicina, però acabà fent la carrera d'enginyer agrícola, a Deusto. Va ser el primer campinenc a tenir cotxe i xofera". Durant la Guerra Civil va ser detingut pel Servei d'Intel·ligència Militar de Sant Celoni i empresonat a Barcelona, mentre que a can Pons s'habilità l'Hospital de la Columna Internacional i posteriorment allotjà una setantena de refugiats de Vélez Málaga. Després de la guerra la família vivia a Barcelona i només feien estades temporals a Campins. Francesc Vandrell va morir jove, als 46 anys, segons sembla per una dilatació de cor, per excés d'obesitat, i va deixar la seva esposa vídua i amb sis fills menors d'edat. Amb ell es perdé el rang de ciutadà honrat que posseïen els Pons des del començament del segle XVIII. (CAF)