ROSSELLÓ I PUIG, JOSEP DE

(Granollers, 1838 - la Garriga, 1909)

Alcalde de LA GARRIGA:
01-01-1902  -  05-04-1909

Propietari rural. Fill de Francesc d'Assís de Rosselló i Draper i de Francesca Puig, a la mort del seu pare, l'any 1849, es convertí en el propietari de can Terrers, la finca rústica més important de la Garriga, documentada des del segle XIV, i una de les més extenses de la comarca. Soci del IACSI des de l’any 1857, també va participar en altres associacions agràries de la comarca: fou president de l’Associació de Propietaris Rurals del Vallès (1882) i un dels fundadors i membre de la primera junta directiva de la Cambra Agrícola del Vallès (1901-1903). Segons el butlletí de la Cambra, “era una de les persones de més distinció, de més extenses relacions en la Comarca y fora d’ella” (Memòria de l’any 1909). Fou alcalde de la Garriga en diverses ocacions (1865-1868, 1887-1890, 1902-1909) i quan va morir encara exercia el càrrec. De la seva darrera etapa com a alcalde cal destacar el creixement urbanístic de la Garriga, amb l'obertura de nous carrers i obres de canalització, així com la constitució a la Garriga de la Companyia de Telefonia del Vallès (1907) que va portar la connexió a la Garriga de la xarxa telefònica abans que a cap altra localitat de la comarca. També cal destacar que l'any 1906 Manuel J. Raspall, màxim exponent del modernisme a la Garriga i el Vallès Oriental, fou nomenat arquitecte municipal. També aquest any hom s’adhereix a l’homenatge de Solidaritat Catalana. El seu pare, Francesc de Rosselló i Draper (1784-1849) ja fou alcalde de la Garriga (1809), i el seu fill i hereu, Carles de Rosselló i Roig*, membre de la Lliga, ho fou en 1930-1931. El seu germà Pere, dos anys més jove, que era advocat, fou membre destacat del partit Conservador; treballà al gabinet de Manuel Duran i Bas, va fundar i dirigir la revista monàrquica de Barcelona La Dinastía i fou diputat provincial pel districte electoral de Granollers des del 1877 fins a la seva mort el 1890. El fill d’aquest, Ramon de Rosselló i Donato (1876-1936), també monàrquic, representà el districte ininterrompudament com a diputat provincial i reivindicà que li fos reconegut el títol familiar de comte de Vilanova, que els darrers avantpassats no havien apreciat. (SVA i JPM)