COMÈRE I POUPÉE, GASTÓ
(França, 1884 – Sabadell, 1936)
Alcalde de LA GARRIGA:
28-07-1936 -  09-1936
Industrial tèxtil. Va tenir una participació molt activa en el consistori de la Garriga durant la primera meitat dels anys trenta, qüestionant enèrgicament algunes decisions de l’àmbit d’ensenyament i d’obres públiques. L’any 1930 fou nomenat membre de la Comissió de Foment i de la Junta Local d’Ensenyament, com també de les d’Hisenda i Higiene un any més tard. El 1934 participà en la candidatura d’ERC (com a membre de les Joventuts d'ERC) i fou elegit regidor; també va assistir –com a respresentant del consistori– a la Junta de Municipis del Partit Judicial. El mateix any també passava a integrar les comissions de governació, regadiu, cementiris i organització de la festa major. Amb motiu dels Fets d’Octubre, fou empresonat a Granollers juntament amb la resta de membres d’ERC locals, fins al gener de 1935. Va ser nomenat alcalde de la Garriga el 28 de juliol de 1936, ja iniciada la Guerra Civil. Una de les seves primeres actuacions com a alcalde fou el lliurament d’obres i objectes artístics (entre altres, el retaule gòtic de la Doma) al Museu Arxiu de Granollers per tal de protegir-los de possibles destrosses. També es fixà l’objectiu de normalitzar al més aviat possible la vida al poble per garantir la bona convivència entre els dos bàndols, criticant obertament els assassinats comesos a la Garriga en els primers dies de la guerra. La seva tasca al capdavant de l’Ajuntament, però, es va veure sobtadament interrompuda quan, el setembre de 1936, va ser detingut a Barcelona, segons alguns testimonis per la seva oposició als assassinats abans esmentats (Garriga Andreu, 1986: 41). Va ser assassinat prop de Sabadell i la seva defunció fou inscrita en aquesta ciutat, amb data de l'11 de desembre de 1936. (SVA)
BIBLIOGRAFIA:
Albert Benzekry (1994-2005): La Garriga dia a dia, Barcelona, vol. 1, 2 i 3.
Joan Garriga i Andreu (1986): Revolta i guerra civil a la Garriga, 1936-1939, Argentona, L'Aixernador.