LATORRE I PÉREZ, LEOPOLD

(Montesquiu, Osona, 1910 – ?)

Alcalde de LA GARRIGA:
09-1936  -  19-07-1937

Carnisser, havia treballat a l’escorxador de la Garriga, tot i que també constava com a xofer de professió. Membre de la CNT, participà en el comitè local de Milícies Antifeixistes de la Garriga des que, el juliol de 1936, es va quedar a viure al poble. Després de l’assassinat de l’anterior alcalde, Gastó Comère*, l’Ajuntament va ser dissolt i es nomenà un comitè executiu d'administració local presidit per Latorre. Durant el seu mandat al capdavant del govern local portà a terme la municipalització de cafès i balnearis, la prohibició de les apostes de cafè, i també la prohibició de tinença d’armes de foc, que s’havien d’entregar a l’Ajuntament. El conflicte bèl·lic portà a la Garriga molts refugiats durant tota la guerra, cosa que generà, entre d’altres, problemes d’abastiment d’aliments. Va caldre controlar-ne la venda i distribució a través de la conselleria de Proveïments, i fins i tot es va arribar a les sancions econòmiques. Hom no podia vendre aliments fora del poble si no s’havien cobert les necessitats locals, la qual cosa va provocar seriosos enfrontaments amb la Unió de Rabassaires, que estava en contra de vendre als preus fixats. Els més importants es produïren el gener de 1937, quan els dirigents rabassaires, acompanyats d’uns dos-cents pagesos i vilatans, es van presentar a l’Ajuntament, i van desarmar les autoritats després de sentir un tret. En emportar-se’ls, se’n va disparar un altre accidentalment, que provocà la desbandada general. Els representants municipals van demanar ajut al Comitè de Granollers, i els de la Unió de Rabassaires en van demanar al PSUC. Per tal d’evitar un vessament de sang les parts enfrontades es van asseure a negociar; mentrestant, arribaven els Guàrdies d'Assalt per intentar contenir els comunistes. Al mateix vespre s’arribà a un pacte; un membre del Comitè i un del PSUC sortien al balcó de l’ajuntament i garantien l’aplicació de canvis: la Garriga va passar a tenir dos representants comunistes en el govern del municipi. També es va haver de fer front al problema de l’atur; Latorre aconseguí una subvenció de la Generalitat per pal·liar-ne els efectes i també va decretar l’ocupació d’algunes finques, i el canvi de nom d’alguns carrers, com per exemple el carrer Banys, que passà a dir-se Bonaventura Durruti. El desembre de 1936 es creà el Museu Biblioteca. L’abril de 1937 es va constituir el Consell d’Ensenyament, per fer front als problemes detectats en les escoles del poble (manca d’organització i absentisme d’alguns escolars) i es va acordar emetre paper moneda per facilitar les transaccions comercials dins el municipi. La Garriga no va patir aldarulls amb motiu dels Fets de Maig (xoc entre el POUM i la CNT-FAI, d’una banda, i l’esquerra, el PSUC i el Govern, de l’altra), donat que el POUM no hi era organitzat i la CNT-FAI estava debilitada. Cridat a files, Latorre abandonà l’alcaldia el juliol de 1937; es nomenà Jaume Figuerola de forma interina, i l’alcaldia passà després a Frederic Freixa*, que exercí el càrrec fins al juny de 1938. D’aquesta manera, l’etapa de domini de la CNT-FAI quedava enrere, i el PSUC seria l’artífex de la nova etapa. (SVA)