FREIXA I MIR, FREDERIC

(la Garriga, 1890 – ?)

Alcalde de LA GARRIGA:
19-07-1937  -  29-06-1938

Comerciant. Membre del PSUC, fou alcalde de la Garriga del juliol de 1937 al juny de 1938, i també regidor de Finances (1937) i membre de la Junta Local de Defensa Passiva (1938). El seu mandat com a alcalde va estar marcat per la creixent arribada de refugiats a la Garriga (dels 3.400 habitants de 1936, la Garriga passaria a 10.000 el 1939), la qual cosa va complicar encara més la gestió del consistori en matèries com l’abastiment d’aliments, l’habitatge, l’atur o l’ordre públic, alhora que s’agreujava la situació econòmica de l’Ajuntament. L’agost de 1937 hom va haver d’intervenir davant l’augment exorbitant del preu de la llet i les denúncies de sortides del producte cap a Barcelona, tot i la prohibició de vendre aliments fora del poble si les necessitats d’aquest no estaven cobertes (l’enfrontament dels pagesos garriguencs –acusats, entre d’altres, d’amagar blat i vendre carn fora del poble– amb l’Ajuntament va ser una constant durant tot el conflicte). El mateix mes, l’exèrcit republicà va prendre possessió del camp d’aviació particular de can Fernández (als afores del poble), que s’utilitzaria fins al final de la guerra. Freixa també va haver de fer front a l’acusació de passivitat de l’equip de govern en la detenció d’individus amagats als boscos de la Garriga per evitar ser cridats a l’exèrcit. El 1938, l’Ajuntament inicià la construcció de refugis per protegir la població de possibles bombardeigs, davant el creixent temor per l’avanç de les tropes franquistes. L’Ajuntament va haver de requisar cases per necessitats de guerra, i demanar als garriguencs que entreguessin els seus vehicles al municipi. El bombardeig de Granollers el maig de 1938 va ser molt sentit a la Garriga; alguns ferits van ser atesos a l’hospital militar del poble (balneari Blancafort), i també hi van col·laborar els mateixos garriguencs. El juny del mateix any, la Direcció General de l’Administració de Catalunya va portar a terme una inspecció a l’Ajuntament i detectà una sèrie d’irregularitats administratives que van portar a la suspensió de l’equip de govern. Com a conseqüència, el funcionari Trinolau Grinyó Soler va ser nomenat comissari municipal i desaparegué la figura de l’alcalde. (SVA)