DACHS I DACHS, RAMON
(la Garriga, 1909 - Barcelona, 1983)
Alcalde de LA GARRIGA:
19-11-1949 -  06-05-1955
Propietari rural i enginyer agrícola. Fou l’hereu de can Blancafort del Molí i altres finques de la Garriga i d’Aiguafreda, entre altres el mas Avencó, amb els renomenats pous de gel. Es graduà com a enginyer a l’Escola Superior d’Agricultura (promoció 1932-1933) i l'any 1936 compartia un despatx a Granollers amb dos altres enginyers (Ferran Heras i Coll, de Barcelona i Josep Gesa i Cañellas, de Sant Antoni de Vilamajor). Era fill de Salvador Dachs i Pous (1861-1918), que ja va ser alcalde de la Garriga en els darrers anys del segle XIX (1897-1898) i que fou un dels principals organitzadors del moviment agrarista al començament del segle XX: president de l’Associació de Propietaris Rurals del Vallès (1898-1901), fundador i primer president de la Cambra Agrícola del Vallès (1901-1907), president de la Federació Agrícola Catalano-Balear (1907-1908) i membre de la junta de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. A la seva mort, la vídua, Maria Dachs, continuà com a membre del IACSI fins a l’any 1925 en què va morir, i des de l’any 1929 ho fou el mateix Ramon Dachs, el qual també va ser soci de la Cambra Agrícola del Vallès i de l'Associació de Propietaris Rurals del partit judicial de Granollers en els anys trenta. Com el seu pare, fou un membre actiu de la Lliga Regionalista i l’any 1931 exercí el càrrec de secretari de l’agrupació local. També va ser un dels fundadors del Foment Catalanista Republicà, adherit a la Lliga, constituït el 4 de març de 1934. L'any 1935 formava part de la junta del Casino de la Garriga. En els anys trenta ja participà en el consistori garriguenc (Comissió de Governació, 1931-1934; Comissió d'Hisenda, 1931-1935); l'any 1940 fou nomenat primer tinent d'alcalde i fou alcalde des del 1949 fins al 1955. L'any 1952 va tenir lloc la celebració del mil·lenari del patronatge de Sant Esteve, l'inici de les emissions de Radio Garriga i l'edició del primer número de la revista La Garriga. Perfiles y vibraciones locales, iniciatives controlades des de FET y de las JONS. Els anys següents va tenir lloc la celebració de la restauració del retaule de la Doma i la inauguració del nou local d'Acció Catòlica. També es va crear el Jutjat de Pau (1953). (SVA i JPM)
BIBLIOGRAFIA:
Albert Benzekry (1994-2005): La Garriga dia a dia, la Garriga, vol. 2, 3 i 4.
Jordi Planas i Maresma (1991): Propietaris organitzats. Estudi de la Cambra Agrícola del Vallès (1901-1935), Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, núm. 4, Ajuntament de Granollers.
Jaume Sesé (1990): Lloc de pas. Síntesi històrica de la Garriga, Monografies Contrapunt, Sant Cugat del Vallès, Editorial Rourich.