ARGILA
ARGILA I MATAS, ANTONI D´

(Granollers, 1843 - Montornès del Vallès, 1914)

Alcalde de GRANOLLERS:
31-03-1907  -  10-01-1908

Foto: Publicacions La Gralla, 1930 (HMG).

Propietari rural. Era propietari de la finca rústica més important de Montornès (can Vilaró) i d’una altra gran finca a Mollet (can Magre), on era un dels primers contribuents. També era propietari de diversos immobles a Granollers, localitat on vivia amb la seva esposa, Maria Camarasa, i d’on també era un dels primers contribuents. En uns terrenys cedits per ell es construí l'edifici de les Germanes vetlladores de Sant Josep. Durant la darrera dècada del segle XIX fou regidor de l’Ajuntament de Granollers i va exercir el càrrec d’alcalde del 31 de març de 1907 fins al 10 de gener de 1908. També fou jutge de pau i president en diverses ocasions del Casino de Granollers (1884-1885, 1895, 1907-1908), l’entitat que agrupava les classes benestants locals, i també fou l’organitzador i director d’un cor de Granollers (1865-1867). D’acord amb la seva condició social, va participar en les principals associacions de propietaris de la comarca: va presidir l’Associació de Propietaris Rurals del Vallès (1879-1880) i fou un dels fundadors i membre de la junta de la Cambra Agrícola del Vallès (1903-1905) i de la Lliga de Propietaris de Montornès (1902-1914). Fou caporal dels Sometents del partit de Granollers fins al 1898, en què cedí el càrrec a Francesc Torras i Sayol*, i pels seus treballs en el cos armat fou premiat amb la gran Creu de l’Ordre del Mèrit Militar: “en el Sometent era un element activíssim —llegim en una nota necrològica— haventhi tingut grans iniciatives desde fá molts anys, per lo qual fou elevat al càrrec de vocal de la Comissió organitzadora, que desempenyaba amb un entusiasme extraordinari. Ara, darrerament, tenía projectades reformes molt radicals en el Cos, amb el fi de dotarlo d’una perfecta organització. El senyor d’Argila fou el qui principalment cuidá de la célebre expedició i reunió de tots els Sometents armats de Catalunya a Montserrat, essent ell qui feu portar a felís terme el monument que, en honor del Sometent, s’aixeca prop del Monestir...” (El Vallès Nou, 3.1.1915). Va morir l'any 1914 a la seva casa pairal de Montornès, on, un temps després, sota el mandat de Josep Saborit*, se l'homenatjà donant el seu nom al carrer Major. (JPM)

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental