ARGILA I MATAS, ANTONI D´
(Granollers, 1843 - Montornès del Vallès, 1914)
Alcalde de GRANOLLERS:
31-03-1907 - 10-01-1908
Propietari rural. Era propietari de la finca rĂşstica mĂ©s important de Montornès (can VilarĂł) i d’una altra gran finca a Mollet (can Magre), on era un dels primers contribuents. TambĂ© era propietari de diversos immobles a Granollers, localitat on vivia amb la seva esposa, Maria Camarasa, i d’on tambĂ© era un dels primers contribuents. En uns terrenys cedits per ell es construĂ l'edifici de les Germanes vetlladores de Sant Josep. Durant la darrera dècada del segle XIX fou regidor de l’Ajuntament de Granollers i va exercir el cĂ rrec d’alcalde del 31 de març de 1907 fins al 10 de gener de 1908. TambĂ© fou jutge de pau i president en diverses ocasions del Casino de Granollers (1884-1885, 1895, 1907-1908), l’entitat que agrupava les classes benestants locals, i tambĂ© fou l’organitzador i director d’un cor de Granollers (1865-1867). D’acord amb la seva condiciĂł social, va participar en les principals associacions de propietaris de la comarca: va presidir l’AssociaciĂł de Propietaris Rurals del Vallès (1879-1880) i fou un dels fundadors i membre de la junta de la Cambra AgrĂcola del Vallès (1903-1905) i de la Lliga de Propietaris de Montornès (1902-1914). Fou caporal dels Sometents del partit de Granollers fins al 1898, en què cedĂ el cĂ rrec a Francesc Torras i Sayol*, i pels seus treballs en el cos armat fou premiat amb la gran Creu de l’Ordre del Mèrit Militar: “en el Sometent era un element activĂssim —llegim en una nota necrològica— haventhi tingut grans iniciatives desde fá molts anys, per lo qual fou elevat al cĂ rrec de vocal de la ComissiĂł organitzadora, que desempenyaba amb un entusiasme extraordinari. Ara, darrerament, tenĂa projectades reformes molt radicals en el Cos, amb el fi de dotarlo d’una perfecta organitzaciĂł. El senyor d’Argila fou el qui principalment cuidá de la cĂ©lebre expediciĂł i reuniĂł de tots els Sometents armats de Catalunya a Montserrat, essent ell qui feu portar a felĂs terme el monument que, en honor del Sometent, s’aixeca prop del Monestir...” (El Vallès Nou, 3.1.1915). Va morir l'any 1914 a la seva casa pairal de Montornès, on, un temps desprĂ©s, sota el mandat de Josep Saborit*, se l'homenatjĂ donant el seu nom al carrer Major. (JPM)
