TARDÀ
TARDÀ I MORA, JOSEP

Alcalde de GRANOLLERS:
18-07-1908  -  01-07-1909
01-01-1914  -  13-12-1915

Foto: arxiu familiar.

Fondista. Era propietari d'un restaurant al centre de Granollers (can Tardà) i també comerciava amb vins. Fou alcalde de Granollers en dues ocasions: del 18 de juliol de 1908 fins al primer de juliol de 1909 i després del primer de gener de 1914 al 13 de desembre de 1915. Tot i que sembla que en la seva joventut havia estat republicà, en la constitució del comitè conservador de Granollers de l'any 1906 ja constava entre “los veteranos conservadores señores Salvador Paituví*, José Tardá, Jaime Barnet, Baliarda y Bassas†(La Lucha, 11.11.1906). Durant mesos la premsa republicana va publicar que havia estat sancionat amb dues multes per transgressions legals mentre era alcalde. En les eleccions municipals de 1913 la Coalició Liberal Demòcrata va obtenir la majoria i Tardà, que fou nomenat alcalde de Reial Ordre, va intentar establir un pacte amb la coalició liberal. Segons Francesc Torras*, “ante el ofrecimiento expreso de dicho señor de rectificar en todo antiguos procedimientos, le ofrecimos una tregua [...] Ante los abusos llevados a cabo por el señor Tardá al frente de la Alcaldía, creí honradamente que debíamos extremar la nota de oposición al alcalde, en bien de Granollers, y de ahí el célebre recurso que suscribieron todos los concejales liberales†(El Demócrata, 10.10.1915). Tanmateix, alguns regidors liberals s'integraren juntament amb Tardà i l'advocat Josep Coma, que havia estat el factòtum de la Candidatura Popular, en un conglomerat denominat Acció Granollerina. En les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 va presentar-se al capdavant de la Coalició Granollerina, que va sortir derrotada per la candidatura del Partit Catalanista Republicà, amb Esteve Camillo* al capdavant. El seu conservadorisme s'exacerbà durant els anys trenta i l'any 1936 va fundar i presidir Acció Popular Catalana de Granollers. També va ser un dels fundadors i secretari del Centre de Defensa de la Propietat Industrial i Comercial de Granollers (1916). (MFG)

BIBLIOGRAFIA:

Mariano Fernández García (1999): La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu de Granollers (1881-1936), Granollers, Ajuntament de Granollers.
Joan Garriga i Andreu (2003):Granollers, caciquisme i fractura democràtica (1848-1939), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental