SARROCA I SANZ, ANTONIO

(Tamarit de Llitera, la Llitera, 1859 - Granollers, 1923)

Alcalde de GRANOLLERS:
01-07-1909  -  01-01-1910

Propietari. Fill d’una família pagesa de Tamarit de Llitera, a la Franja de Ponent, va venir de jove a Catalunya per treballar al costat del seu oncle, que era secretari de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès. A partir del seu matrimoni amb Concepció Vergés, afillada i hereva del gran terratinent de l’Ametlla Josep Plantada i Vidal (mort l'any 1898), va guanyar una posició social acomodada i, tot residint a Granollers, va efectuar compres de terres a l’Aragó: “Sovint, molt sovint, ens enteravem que era fòra de Granollers –deia La Gralla– i, ja se sabia, que era a la seva terra”. Fou membre de la junta del Centre Catòlic de Granollers des del desembre de 1899 i n'ocupà la vicepresidència entre 1905 i 1910; però en fou expulsat l'any 1912 a causa de les protestes per haver assistit a l'enterrament civil d'un seu veí, Antonio Torruella, fet que "constituía un mal ejemplo dentro de la Sociedad, mucho mayor siendo individuo de la Junta" (acta 12/5/1912). També fou membre de la junta de la Cambra Agrícola del Vallès (1909-1911), l'entitat que agrupava els propietaris rurals de la comarca, de la Lliga Regionalista (1911) i de la junta del Patronat de la Sucursal a Granollers de la Caixa de Pensions (1912). Elegit regidor de Granollers per primera vegada l’any 1906, fou alcalde després de la victòria de la Candidatura Popular el 1909 i va exercir el càrrec del primer de juliol de 1909 fins al primer de gener de 1910. Just a l’inici del seu mandat es van produir els fets de la Setmana Tràgica i la seva actuació va destacar pel fet que, mentre durà la revolta, envià diàriament notícies a Barcelona del que succeïa a la vila. Durant el seu mandat s'aprovà el projecte per construir el primer pont sobre el Congost de la carretera de Barcelona a Ribes i es portà a terme el sanejament de les finances municipals. En la nota necrològica que li dedicà La Gralla el 23 de novembre de 1923 destacà “la seva honradesa i rectitud, que el salvaren sempre —i això és plaent fer-ho constar— de la seva maledicència política, tant afanyosa de jugar amb l’honorabilitat dels qui ocupen càrrecs públics. Mai, en cap de les moltes fulles periodístiques locals, escrites amb el sol objecte de tirar-se en cara els uns i els altres, petites o grosses faltes polítiques, comeses en l’administració dels béns del comú, mai, diem, havia sonat per a res el nom del senyor Sarroca, ex-alcalde”. I també feia constar “les seves dots d’honradesa sense màcula” en el càrrec de caixer municipal i administrador de l’hospital, que exercí fins a la seva mort. (JPM)