MONTAÑÀ I RIERA, JOAN

(Caldes d'Estrac, el Maresme, 1880 – Granollers, 1926)

Alcalde de GRANOLLERS:
01-01-1918  -  01-04-1920

Foto: Publicacions La Gralla, 1930 (HMG).

Fabricant. Va comprar una fàbrica d'aiguardents (can Valls) que a la primeria del segle XIX ja proveïa totes les tavernes i els cafetins de la comarca, i sota la seva direcció va prendre una gran volada: va modernitzar el sistema de fabricació implantant la destil·lació amb vapor de tota classe d'aiguardents i licors, va aixecar una nova planta (que encara avui continua) per ampliar el negoci amb la instal·lació d'aparells destil·ladors de brisa, la refinació d'alcohols de baixa graduació, la rectificació de vins escaldats i l'obtenció de tartrà i del tartrat de calç, i els seus productes van aconseguir un gran renom a Catalunya i també a Espanya, molt especialment l'anís La Perla del Vallès. A banda de la seva activitat empresarial es dedicà a l'activitat intel·lectual, social i política. En la política municipal va estar entre els elements liberals i sobretot al costat de Francesc Torras i Villà*, i es va convertir en un dels principals pilars de l'anomenat torrisme. Amb ell va entrar a l'Ajuntament de Granollers l'any 1915, formant part de la candidatura anticaciquista de la Coalició Liberal Demòcrata, i va ser regidor en successius consistoris fins al 1926, en què va morir. Va ser alcalde de 1918 a 1920. Sempre va defensar els ideals republicans: l'any 1917 s'adherí al Partit Republicà Català, acabat de fundar per la fusió del Bloc Republicà Autonomista liderat per Francesc Layret i Marcel·lí Domingo, i la Joventut Republicana de Lleida, entre altres formacions, i l'any 1923, després del cop d'estat del general Primo de Rivera, va abandonar la coalició liberal que presidia “per a constituir-se en minoria que en el Consistori representi únicament els seus ideals republicans” (La Gralla, 30.9.1923). Fou, probablement, el dirigent més genuí de la Unió Liberal, l'entitat cívica més important de Granollers i que va marcar la política local durant el primer terç del segle XX: “en la popular associació s'havia fet fort com en un baluart inexpugnable. Era la seva casa. No mancava mai a cap de les festes que es celebraven, ni a cap dels actes que allí tenien lloc” (La Gralla, 18.7.1926). En fou president en dos moments: de 1912 a 1913, en què va fundar-hi l'Escola Laica, i després entre l'any 1917 i 1920, al mateix temps que era alcalde de la ciutat. El 13 de juliol de 1912, durant l'atac dels carlins a la Unió Liberal, s'enfrontà als avalotadors i, arriscant la seva vida, va salvar entre d'altres les de Francesc Layret i Esteve Garrell, que intervenien en un acte polític. També se li atribueixen gestions en altres conflictes socials, com ara el fet que durant la Setmana Tràgica a Granollers no es produïssin fets sagnants. Va influir perquè el seu oncle, Genís Pereanton, fes donació de 100.000 pessetes per a la construcció de les Escoles Públiques (que encara avui porten el seu nom) i va promoure l'Institut Municipal d'Estudis Superiors. Va ser membre de la Societat Coral Amics de la Unió, de la Confraria del Sant Crist, de la Creu Roja, de l'Associació de Música i del Casino de Granollers, entre altres entitats. Va ser un home molt respectat i, quan va morir, van assistir al seu enterrament les principals associacions de la ciutat i centenars de granollerins que van voler retre-li homenatge. Amb motiu del primer aniversari de la seva mort, l'Ajuntament de la ciutat va donar el seu nom al carrer Sant Jaume. (MFG i JPM)

 

Nom Municipi Any Abreviatura autor