TORRAS
TORRAS I VILLÀ, PAULÍ

(Granollers, c. 1885 – ?)

Alcalde de GRANOLLERS:
01-04-1920  -  01-04-1922
09-09-1927  -  22-01-1930

Foto: Psiquis, 20.11.1927 (HMG).

Fabricant. Fill de l'industrial Joan Torras i Bergé (1852-1900), que fou alcalde de Granollers el 1887 i el 1890 pel partit liberal, va continuar l'activitat empresarial del pare i també fou alcalde de Granollers (1920-1922 i 1927-1930), sempre a l'ombra del seu germà gran, Francesc Torras i Villà*, que va fer una notable carrera política. Amb el seu germà es presentà a les eleccions de 1915 per la Coalició Liberal Democràtica: resultà elegit i es convertí en el tercer tinent d'alcalde en el nou consistori fins al 30 de gener de 1916, en què dimití del càrrec i continuà només com a regidor, al mateix temps que el seu germà era nomenat alcalde per Reial Ordre. Des del gener de 1918, en què fou elegit alcalde de Granollers Joan Montañà*, va ocupar el càrrec de primer tinent d'alcalde, fins que el 1920 va accedir a l'alcaldia. Al final del seu mandat, gràcies a les gestions del seu germà, que era aleshores diputat a Corts, Granollers va rebre el títol de ciutat “por el creciente desarrollo de su agricultura, industria y comercio y su constante adhesión a la Monarquía”, segons el decret signat pel rei Alfons XIII el 7 de març de 1922. L'any 1922 traslladà la seva residència a Barcelona; però tornà a ser regidor el novembre de 1926, quan fou nomenat pel governador civil per cobrir la vacant de Joan Montañà*, mort el mes de juliol, i un any després tornà a accedir a l'alcaldia. El 7 de setembre de 1927, el seu germà va reunir tots els regidors al despatx de l'alcaldia i, per encàrrec del delegat governatiu, els va demanar la dimissió per procedir a una renovació total de la corporació després de la defunció de l'alcalde Josep Barangé* durant el mes de maig. En aquella mateixa reunió va llegir la llista dels nous integrants de l'Ajuntament, encapçalada pel mateix Francesc Torras, i que el dia següent quedà constituït amb Paulí Torras com a alcalde. Va exercir per segona vegada com a alcalde de Granollers fins al 4 de febrer de 1930, en què va presentar la dimissió després que, amb la caiguda de la dictadura, el seu germà va presentar la seva com a regidor i diputat provincial. Durant aquest segon mandat es continuaren les obres públiques i millores urbanístiques iniciades amb el ressorgiment administratiu de la ciutat el 1916, que van fer necessari contractar un emprèstit de dos milions el 4 d'octubre de 1928, que per alguns fou considerat excessivament gravós per a la ciutat. L'any 1929, per iniciativa del seu germà, es portà per segona vegada el rei Alfons XIII a Granollers amb motiu de la inauguració d'un monument als soldats del districte morts en la guerra a l'Àfrica. Durant la Guerra Civil el seu domicili fou requisat pel Comitè Revolucionari i ocupat pel sindicat d'obrers metal·lúrgics. Va ser president del Casino de Granollers (1913-1914). (JPM)

BIBLIOGRAFIA:

Francesc Cabana (1993): "Els Torras de Granollers", a: Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, vol. 2, pàg. 259-260.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental