ROSĂ€S I MACIĂ€, ALBERT
(Sant Feliu de Codines, 1875 - Sant Cugat del Vallès, 1960)
Alcalde de GRANOLLERS:
17-03-1930 -  29-09-1930
Propietari rural. Nascut a Sant Feliu de Codines, on va ser regidor de l'Ajuntament i un dels fundadors de l’Ateneu FeliuĂ (1902), del qual fou membre de la junta durant alguns anys, l'any 1917 va traslladar-se a viure a Granollers. Fou l’únic fill supervivent de Josep RosĂ s i Mas, que havia estat alcalde i jutge municipal durant quinze anys seguits a Sant Feliu de Codines, i que va morir l'any 1914: Joan, el primogènit, va morir solter l’any 1888, aixĂ com tambĂ© la seva germana Assumpta, i l’altra germana, Sofia, va morir l’any 1912. Va heretar diverses finques a la comarca del Vallès Oriental: el mas RosĂ s (87 ha), el mas Vidal del Roure (15 ha) i una petita finca de 5 ha de conreu del mas Ragasol a Santa EulĂ lia de Ronçana; el mas Coch (9 ha) i el mas Sabater (15 ha) als termes de Lliçà d’Amunt i Canovelles, i altres finques de menor importĂ ncia. A can RosĂ s, juntament amb el seu cosĂ Manel Ferrer, l’any 1909 va començar l’elaboraciĂł de xampany, inicialment per al consum propi, però a partir de 1914, amb l’assessorament del seu amic Manuel RaventĂłs, començaren la construcciĂł de la primera cava subterrĂ nia amb capacitat per a 4.000 ampolles i van establir una petita indĂşstria. L’any 1920 en començaren la comercialitzaciĂł i, segons explica TomĂ s Coll, “l’any 1936, quan aquest xampany, amb el nom de Montbuy, ja començava a tenir certa rellevĂ ncia, esclatĂ la guerra i tot se n’anĂ en orris”. Albert RosĂ s tambĂ© va idear una mĂ quina de trencar i destriar ametlles adaptable per a petits comerciants i pagesos, que guanyĂ una medalla d’or a l’ExposiciĂł Universal de Barcelona de 1929 i que va ser patentada a diversos paĂŻsos. ConstruĂŻda a la foneria TrullĂ s de Granollers, fou presentada a les juntes directives de la Cambra AgrĂcola del Vallès i del IACSI en un acte que va tenir lloc als tallers del constructor el 15 de setembre de 1928. TambĂ© va patentar una mĂ quina trencadora per a avellana i pinyĂł i un classificador per mides per a tota mena de fruita de reduĂŻdes proporcions. FormĂ part del Consell de RepoblaciĂł Forestal creat per la Mancomunitat l’any 1921 i en els anys trenta, a mĂ©s de ser membre de la junta de la Cambra AgrĂcola del Vallès (1919-1935) i del IACSI (1931-1933), tambĂ© formĂ part de l’AssociaciĂł de Propietaris del partit judicial de Granollers. AfĂ al regionalisme, a començament del segle era un dels habituals de la impremta Joseph de Granollers, en la qual els dies de mercat es reunien els propietaris i tambĂ© alguns fabricants de la comarca que professaven aquest ideari. Va col·laborar amb el periòdic catalanista de Granollers Gent d'Ara, on publicĂ una sèrie d'articles sobre agronomia. Fou alcalde de Granollers per Reial Ordre just desprĂ©s de la caiguda de la dictadura del general Primo de Rivera: des del primer de març fins al 29 de setembre de l’any 1930. Amb Jaume Serra i Dachs com a primer tinent d'alcalde i Pere Pineda com a secretari, fou l'Ăşnic perĂode en què la Lliga controlĂ el govern de la ciutat. Va iniciar el seu mandat amb una promesa de "pacificaciĂł, ja que a la Casa de la Ciutat seran tractats amb el mateix respecte i atencions els homes de la dreta, del centre i de l'esquerra" (Crònica, 15.3.1930) i tambĂ© de posar ordre a les finances municipals, "puix que s'han establert despeses extraordinĂ ries, augment de personal i demĂ©s, que han obligat a reforçar els ingressos amb una forma desproporcionada a la capacitat tributĂ ria dels veĂŻns de nostra ciutat [... i] solucionar de la millor manera possible l'emprèstit, aquesta cĂ rrega feixuga que com llosa de plom pesa damunt del poble" (AcciĂł, 20.4.1930), al·ludint a l'emprèstit de dos milions de pessetes que havia contractat l'any 1928 l'anterior alcalde, PaulĂ Torras i VillĂ *. Tanmateix, el seu mandat no fou exempte de polèmica, sobretot arran de la destituciĂł del segon tinent d'alcalde, Manuel Pagès*, que va tenir la solidaritat d'un nombrĂłs grup de veĂŻns, i es posĂ en contra una part important del consistori, fet que probablement va determinar la seva pròpia destituciĂł. Algunes veus atribuĂŻen al seu "fracĂ s sorollĂłs" al capdavant del consistori que decidĂs marxar de Granollers. L’any 1933 traslladaria la residència a Sant Cugat, d'on la seva esposa, Montserrat MajĂł i Mas, era filla (can MajĂł de Valldoreix), i tambĂ© en fou alcalde de 1945 a 1947. Poc abans de deixar Granollers, el 1932, va participar en la reconstituciĂł de la Lliga Regionalista a la ciutat. (JPM)
BIBLIOGRAFIA:
Tomàs Coll i Martà (1996): “Xampany Montbuy”, Ronçana, 181, Santa Eulà lia de Ronçana.
Esteve Garrell (1927): “Els humils orĂgens de les indĂşstries de Granollers”, Publicacions La Gralla, Granollers, pĂ g. 65.