CAMILLO I MUSTARÓS, ESTEVE

(Granollers, 1882 – ?)

Alcalde de GRANOLLERS:
29-11-1930  -  05-02-1931
14-04-1931  -  09-10-1934
27-02-1936  -  06-08-1936

Petit fabricant de pastes de sopa, l'any 1936 constava com a rendista. Vivia al carrer Joan Prim amb la seva esposa, Florinda Busquets i Albó, natural d'Hostalric i resident a Granollers des del 1901, i amb la seva filla Carme, nascuda l'any 1923. Va ser president de la Unió Liberal (1915), l'entitat cívica més important del Granollers de l'època, després d'imposar-se en les eleccions a Francesc Torras i Villà*. En les eleccions municipals de l'11 de novembre de 1917 es presentà en la candidatura Acció Granollerina, juntament amb l'industrial de la Lliga Regionalista Jaume Serra i Dachs i Pere Roig i Jubany, però no resultà elegit. Amb anterioritat havia estat elegit, però no arribà a prendre possessió del càrrec. L'any 1923, just abans del cop d'estat del general Primo de Rivera, va ser un dels fundadors i membre de la Junta Directiva del Centre Nacionalista de Granollers. Fou alcalde de Granollers en tres ocasions: des del 29 de novembre de 1930 fins al 5 de febrer de 1931; des del 14 d'abril de 1931 fins al 9 d'octubre de 1934 (en què fou destituït després dels Fets d'Octubre), en representació de la candidatura Catalanista Republicana, i finalment des del 27 de febrer de 1936 fins al 6 d'agost de 1936, quan ja havia esclatat la Guerra Civil. Una anècdota destacable és que el 29 d'abril de 1932, essent alcalde de Granollers, va patir una agressió d'una ciutadana que l'intentà ferir “amb una agulla que portava i que va trencar-se a l'anar-l'hi a clavar a un costat” (La Gralla, 1.5.1932). L'alcalde resultà il·lès i l'agressora fou detinguda. Un mes després, com a acte de desgreuge, es celebrà un dinar d'homenatge a l'alcalde al qual van assistir 230 comensals i en el qual van ser representades totes les entitats polítiques i culturals de la ciutat. A les fitxes personals elaborades per les autoritats franquistes per a la repressió i que es troben a l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca, a més de dirigent d'Acció Catalana era definit com a “intérprete de la pequeña burguesía de Granollers”. Als darrers dies de la Guerra Civil va marxar cap a l'exili. El granollerí Miquel Joseph el trobà amb un altre amic a Perpinyà el 31 de gener de 1939, quan "feia més de dos dies que pràcticament no havien menjat". Sembla que més tard va anar a viure a Andorra. (JPM)