PRADES I ÀNGEL, RAFAEL

(Bonete, Albacete, 1877 – Granollers, 1955)

Alcalde de GRANOLLERS:
05-02-1931  -  18-03-1931

Comerciant. Fill d’un guàrdia civil natural de Ballesteros, a la província de Castelló de la Plana, va néixer a Bonete, un petit poble de la província d’Albacete, on el pare devia estar destinat en aquell moment. Uns anys més tard la família va traslladar-se a Catalunya i Rafael, que era el fill gran, va entrar a treballar de molt jove a la Maquinista Terrestre y Marítima. Problemes de salut l’obligaren a deixar la feina i va traslladar-se a viure i treballar a una masia de la Roca del Vallès (ca l’Argent). Aquí va conèixer la que seria la seva esposa, Josefa Montpart, amb qui va obrir una petita botiga al centre de Granollers que esdevindria un negoci important d’armeria. En uns terrenys de la Roca, a tocar de Granollers, tenia un polvorí i subministrava dinamita per a explosions i armes, cobrint les necessitats de bona part de la comarca. Els bons resultats del negoci estimularen segurament el seu germà José a establir també una armeria a Sant Andreu de Palomar, on encara existeix l’establiment. L’any 1926 Rafael Prades inaugurà una nova botiga al carrer Doctor Robert de Granollers i amplià la gamma de productes: “en Prades d’avui no es pas en Rafel armer d’abans. Avui cân Prades, a mes de la seva complerta secció d’armes, hi trovareu accessoris de tota mena per autos, motos, bicicletes, etc. i en lo que quedàvem meravellats fou en la extensa secció de radio-telefonia” (Diari de Granollers, 19.3.1926). També subministrava benzina per als pocs automòbils que circulaven en aquells anys i va tenir la concessió de la casa Ford. El seu fill petit, de nom també Rafael, continuaria el negoci dels cotxes, que ha perdurat fins a l’actualitat. En els anys vint formà part del Sometent local, reorganitzat després d'haver estat dissolt arran dels successos de la Setmana Tràgica (1909). Fou elegit alcalde de Granollers el 5 de febrer de 1931 i va exercir el càrrec fins al 18 de març del mateix any; continuaria com a regidor d’Acció Catalana Republicana fins a l’any 1936. Acabada la Guerra Civil va ser represaliat: tot i que era soci del Centre Catòlic i que era considerat persona d'ordre, fou sotmès a judici militar i ingressà a la presó municipal el juny de 1939. (JPM)