FABREGAT I SELAES, MANUEL

(Barcelona, 1901 – França, 1964)

Alcalde de GRANOLLERS:
29-10-1936  -  16-07-1937
05-10-1937  -  27-10-1937

Músic. Nascut a Barcelona, va traslladar-se a viure a Granollers l'any 1920. El 1936 vivia, com a dispeser, en un pis del carreró de Sant Cristòfol amb la família d'Alfons Marsol i treballava per la Unió Artística. També va exercir de professor a l'escola de la Unió Liberal, l'entitat cívica més important del Granollers de l'època. Va formar part del grup de socis de la Unió Liberal que l'any 1930 van fundar el periòdic Inquietud, que després seria l'òrgan de premsa d'ERC. Militant de la CNT, en esclatar la Guerra Civil va formar part del Comitè Antifeixista local de Granollers i el 29 d'octubre de 1936 fou nomenat alcalde president del nou consistori, que es constituí en el moment en què es va produir la normalització institucional. Va exercir el càrrec fins que, juntament amb els altres regidors de la CNT, fou destituït després dels Fets de Maig de 1937 per ordre del delegat d'Ordre Públic de Granollers i comarca, Joan Antoni Giménez Garay, i el 23 de juliol de 1937 va ingressar a la presó Model de Barcelona sota l'acusació de desafecció al règim. Dos mesos més tard sortí en llibertat per decisió de l'Audiència Territorial i va tornar a exercir d'alcalde del 5 al 27 d'octubre de 1937, en substitució de Joan Rovira*. El 27 d'octubre de 1937, el ple de l'Ajuntament es reuní en sessió extraordinària per donar compliment al decret del 8 d'octubre sobre reorganització de les corporacions municipals i ERC reclamà l'alcaldia. Va obtenir el suport del PSUC i d'Acció Catalana (13 vots per Pere Iglésias*), mentre que la CNT només va comptar amb el suport de la Unió de Rabassaires (6 vots per Manuel Fabregat). En perdre l'alcaldia, la CNT renuncià inicialment a formar part de la Comissió de Govern; però el 4 de maig de 1938 tant la CNT com Unió de Rabassaires s'hi incorporaren de nou i Manuel Fabregat va ser regidor de Foment i d'Obres Públiques fins al final de la Guerra Civil, quan va prendre el camí de l'exili. Va viure a França i continuà treballant de músic fins al 1964, en què va morir com a conseqüència d'un accident d'autocar. (JPM)