SAGALÉS I CORDERAS, FRANCESC

(Granollers, 1896 – 1952)

Alcalde de GRANOLLERS:
05-11-1941  -  19-11-1946

Industrial tèxtil. Abans de la Guerra Civil va ser president del Casino de Granollers (1932-1935) i administrador de la junta de l’Hospital Asil de Granollers (1933-1952), llevat del període de 1936-1939. Malgrat la seva manifesta oposició (i fins i tot l’intent d’evitar-ho marxant de viatge a Canàries), fou nomenat alcalde de Granollers el novembre de 1941 i va ocupar el càrrec fins al novembre de 1946, en què va demanar el relleu al governador civil i li fou concedit, per bé que oficialment va plegar el febrer de 1947. La seva elecció com a alcalde responia als informes que el governador tenia sobre la seva persona i a la convicció d’un important sector de la ciutat que, no essent falangista ni tradicionalista, era la persona idònia per poder equilibrar les tensions polítiques internes dels franquistes, a banda d’assegurar una bona gestió de l’administració municipal. Durant el seu mandat, el governador civil Correa Véglisson encomanà de manera molt especial a la Gestora la millora de l’Auxili Social i la restauració de l’església parroquial, aspectes que en el darrer cas va poder complir amb molta precisió, com va reconèixer Correa Véglisson en plegar la Gestora. Quant a l’Auxili Social i en general el tema de beneficència, l’alcalde i la Gestora es trobaren amb múltiples problemes derivats de l’escassedat de queviures i amb l’encariment de preus que també povocava l’estraperlo, un dels problemes que l’alcalde tingué més dificultats a resoldre a causa de les implicacions de persones del mateix règim. Maldà per mantenir en bon equilibri els pressupostos municipals en una època que la penúria era força aclaparadora a la ciutat. L’any 1943 es reactivà l’antiga fira ramadera i comercial, i també les festes de l’Ascensió. En la remodelació de la Comisió Gestora de febrer de 1944, Sagalés va haver d’assumir, a més de l’alcaldia, la responsabilitat de ser cap local de FET y de las JONS, i el darrer trimestre de 1946, igual que altres alcaldes, hagué de fer-ho com a cap comarcal extraordinari. Durant el seu mandat la premsa del Movimiento remodelà Estilo, que es transformà en el setmanari Vallés. L’any 1944 demanà el retorn d’un destacament de l’exèrcit a la caserna granollerina, petició que ja s’arrossegava des d’abans de la Guerra Civil, i finalment, pel novembre, el governador militar acordà destinar un esquadró de cavalleria a les dependències que ja havia ocupat anteriorment l’exèrcit. Proposà la creació de tres classes de medalles: de coure, argent i or, per premiar les persones que s’haguessin destacat pels seus serveis en pro de Granollers i va fer gestions a Madrid per obtenir llicències per construir diversos ponts, alguns dels quals sobre el Congost. L’any 1946 fou nomenat compromissari per a l’elecció de procuradors a les Corts espanyoles. L’agost de 1946 s’inaugurà la nova església parroquial, refeta dels estralls que havia sofert durant la guerra, i la nova seu del Museu, que passà a la casa Molina. Malgrat les dificultats del moment a causa de les característiques del règim, mantingué diversos contenciosos amb dirigents franquistes, fos per evitar que la Unió Liberal passés a titularitat de Falange Española, prohibint algunes actuacions del cos de vigilància, exigint més avituallament a la població granollerina, o alentint la inauguració d’un monument als caídos a la plaça de la Corona. Les discrepàncies i els enfrontaments, especialment amb falangistes granollerins que creien que no seguia la línia que marcava el partit, van provocar finalment la seva substitució com a alcalde i en comptes d’ell fou nomenat Francesc Camps i Puntas*, que procedia del sector tradicionalista. En plegar de l’alcaldia, Francesc Sagalés va continuar les seves tasques d’administrador de l’Hospital Asil allunyat completament de la política i va morir l’any 1952, a l’edat de 56 anys, mentre se li practicava una intervenció quirúrgica que en principi no havia de tenir cap complicació. (JGA)