CAMPS I PUNTAS, FRANCESC
(Granollers, 1896 – 1973)
Alcalde de GRANOLLERS:
23-02-1947 -  07-06-1950
Metge, de coneguda famĂlia granollerina, durant la Guerra Civil va actuar en suport del Socorro Blanco i sembla que a l’acabament de la guerra va entrar a la ciutat amb el cos d’exèrcit marroquĂ. Home molt religiĂłs, procedent de les files tradicionalistes, fou militant i cap de la delegaciĂł comarcal de sanitat de FET y de las JONS, i desprĂ©s, ja com a alcalde de Granollers, fou cap local i comarcal de FET y de las JONS, cĂ rrecs dels quals el governador civil, Eduardo Baeza, el va substituir per Jaume Raich i Serra*, que el 30 de juny de 1950 tambĂ© el substituiria a l’alcaldia. Va ser alcalde de la ComissiĂł Gestora formada el 23 de febrer de 1947, i de nou en el primer Ajuntament que es formĂ sense les caracterĂstiques de gestora, el 6 de febrer de 1949, fins al 30 de juny de 1950. Fins poc abans de ser nomenat alcalde va residir a la veĂŻna poblaciĂł de Vilanova del Vallès. CompaginĂ l’alcaldia amb la presidència del Casino de Granollers (1947-1949). ContinuĂ les gestions iniciades per SagalĂ©s a Madrid, quant a les millores urbanes i especialment en l’electrificaciĂł de la lĂnia MZA i la permuta de terrenys per a la nova estaciĂł, una transacciĂł que s’havia fet durant la RepĂşblica. El juny de 1947, el general Franco, acompanyat de la seva dona i la seva filla, i de destacades personalitats militars, es va aturar per primera vegada a Granollers. Una breu aturada, ja que estava de pas en direcciĂł a Vic, però que va permetre mobilitzar tota la ciutat per lloar el Caudillo a la plaça de los Caidos (actualment de la Corona), on Camps i Puntas va oferir a Franco la Medalla d’Or de la Ciutat, que li fou lliurada al cap de dos anys en un acte a Barcelona. Durant el seu mandat va ser inaugurat un nou magatzem, molĂ i oficines de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. L’any 1949 va mantenir un dur enfrontament amb la publicaciĂł tradicionalista El Correo Catalán, i de manera especial contra el seu director, el tambĂ© granollerĂ Claudi Colomer i Marquès, per una nota de premsa en relaciĂł amb l’alcalde i les eleccions a diputats provincials, que es considerĂ inexacta i va fer que l’Ajuntament tanquĂ©s files en defensa de l’alcalde. El contenciĂłs era, en el fons, el resultat de les tensions internes dintre del mateix règim, i en aquest cas per causa del control econòmic i polĂtic al partit judicial de Granollers. Alguns motius de la seva susbtituciĂł tambĂ© apunten com a causes l’autoritzaciĂł d’un carnaval que no agradĂ a persones fidels als principis mĂ©s ortodoxos del règim i tambĂ© l’obstrucciĂł, mĂ©s o menys forta, a la cessiĂł de la UniĂł Liberal a FET y de las JONS. (JGA)
BIBLIOGRAFIA:
Garriga i Andreu, Joan: Franquisme i poder polĂtic a Granollers, 1939-1975, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
Garriga i Andreu, Joan: “El franquisme a Granollers: els òrgans de poder polĂtic.” Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 2000, Granollers, 2001, pĂ g. 71-102.
MarĂn i Corbera, MartĂ: Els ajuntaments franquistes a Catalunya, PolĂtica i administraciĂł municipal, 1938-1979, Lleida, PĂ gès Editors, 2000, pĂ g. 503.