RAICH I SERRA, JAUME
(Granollers, 1912 – Cardedeu, 1995)
Alcalde de GRANOLLERS:
30-06-1950 -  25-09-1952
Ramader, majorista de porcs. Fill del negociant Camil Raich i Torreguitart i d'Antònia Serra i Casas, ambdĂłs naturals de Manresa i residents a Granollers des del 1902, va continuar el negoci familiar. Excombatent del cos d’artilleria, sense antecedents polĂtics, va formar part de l’Ajuntament encapçalat per Camps i Puntas* el febrer de 1949, va ser nomenat alcalde el 30 de juny de 1950 i va exercir el cĂ rrec fins al 30 d’octubre de 1952, en què va ser substituĂŻt per Francesc Camp i Trias*. Durant el seu mandat, i continuant les emissions precedents de l’emissora del Movimiento instal·lades a la UniĂł Liberal, va començar a emetre Radio Granollers, EstaciĂłn Escuela nĂşm. 13 del Frente de Juventudes, que estava sota les seves ordres com a cap local de FET y de las JONS, i es va inaugurar la creu dels CaĂdos a la plaça de la Corona, que llavors portava aquest nom. TambĂ© durant el seu mandat va tenir lloc a Granollers la Santa MissiĂł de l’any 1952, un esdeveniment que va ser organitzat sota els parĂ metres mĂ©s ortodoxos del nacionalcatolicisme de l’època. En ser alcalde de Granollers, cap del partit judicial, va ser nomenat diputat provincial pel Ministre de la GovernaciĂł el mes de març de 1952, i ocupĂ el cĂ rrec fins al 26 de maig de 1953. En aquesta etapa formĂ part de la comissiĂł d'Agricultura, Ramaderia i RepoblaciĂł Forestal i tambĂ© la d'estudi d'Interessos Municipals. El mes de juny de 1952 encapçalava la concentraciĂł que va saludar el pas de Franco per Granollers i pocs dies desprĂ©s rebia un homenatge de personalitats i entitats granollerines per la seva capacitat de comandament, gens comuna, es deia, i l’interès en la millora moral i material de la ciutat. Tanmateix, a final de 1952 (segons sembla amb la intervenciĂł de l’excapitĂ de la GuĂ rdia Civil i tambĂ© antic dirigent del RondĂn Anti-Marxista, Manuel Bravo Montero) Raich va resultar expedientat i processat per la fiscalia de taxes per un afer relacionat amb la introducciĂł fraudulenta i el trĂ fic il·legal de cotxes, i com a resultat d’això va ser destituĂŻt dels cĂ rrecs d’alcalde de Granollers i diputat provincial. (JGA)
BIBLIOGRAFIA:
Garriga i Andreu, Joan: Franquisme i poder polĂtic a Granollers, 1939-1975, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
Garriga i Andreu, Joan: “El franquisme a Granollers: els òrgans de poder polĂtic.” Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 2000, Granollers, 2001, pĂ g. 71-102.
MarĂn i Corbera, MartĂ: Els ajuntaments franquistes a Catalunya, PolĂtica i administraciĂł municipal, 1938-1979, Lleida, PĂ gès Editors, 2000, pĂ g. 503.