FONT
FONT I LLOPART, CARLES

(Granollers, 1918 – Bacelona, 1995)

Alcalde de GRANOLLERS:
23-02-1953  -  02-01-1963

Foto: HMG.

Notari de professió com el seu pare, el qual havia estat assassinat a Sitges, on residia, durant la Guerra Civil, assolí la notaria l’any 1942 i es convertí en el notari més jove de l’Estat espanyol. Quan fou elegit alcalde tenia despatx obert a Granollers, el qual mantingué amb el vistiplau oficial durant el seu mandat. Fou alcalde des del 23 de febrer de 1953 fins al 2 de gener de 1963, quan fou substituït per Joaquim Trullàs i Cunillera*. Cal considerar Font i Llopart com el primer alcalde que els falangistes granollerins més ortodoxos trobaren plenament identificat amb la seva línia política. A més de l’alcaldia de Granollers, va ostentar els càrrecs de cap local i comarcal de FET y de las JONS, diputat, conseller provincial del Movimiento i procurador a Corts (1955-1958). Durant el seu llarg mandat com a alcalde de Granollers es portaren a terme diverses assemblees comarcals del Movimiento, les quals reuniren un nombrós grup de persones que elaboraren diverses conclusions sobre la situació de la comarca, així com sobre les diverses estratègies que s’havien d’emprar en la línia del règim. Durant el seu mandat, l’Ajuntament es va fer càrrec de la Fira de l’Ascensió a través de la creació d’un patronat que durant el mandat de Trullàs fou durament criticat per aquest, i s’iniciaren les denominades "Semana del Cine Español", que posteriorment tingueren alts i baixos. Granollers, durant aquests anys, assolí una important transformació urbana que quedà ben palesa a través del desplaçament de les vies de la línia MZA, que suposaria la creació de la nova estació i la urbanització del carrer Girona; la cessió de terrenys per a la construcció d’un bon grup de pisos de l’Obra Sindical de l’Hogar –els grups Liberación i Victoria–; la inauguració de la Casa de Cultura Sant Francesc; la compra de terrenys per a la construcció i inauguració de pistes d’atletisme, un pavelló i unes piscines descobertes, entre altres, que, tanmateix, no amagaven les greus mancances urbanístiques que encara al final del seu mandat eren ben visibles a la ciutat a causa del barraquisme, denunciat fins i tot per la revista falangista Vallés. Font i Llopart, però, no va poder portar a terme el seu desig del gran Granollers, moltes vegades expressat, mitjançant la transformació de les terres de l’antic municipi de Palou, annexionat des de 1928 a Granollers, en uns terrenys amb més indústries i habitatges. Al llarg del seu mandat es caracteritzà pel seu discurs falangista i perquè va donar un impuls molt especial a les assemblees locals del Movimiento i intentà que no existís cap moviment associatiu que pogués qüestionar la seva línia d’actuació franquista. Especialment conflictives van ser les seves relacions amb l’Associació Cultural de Granollers i amb el Casino Club de Ritme, entitats que va intentar controlar al màxim. No va poder tampoc aconseguir que l’edifici de la Unió Liberal, ocupat des de 1939 per FET y de las JONS, passés finalment a propietat de l’Estat. Font i Llopart, el 1960, havia manifestat públicament que no formava part de l’Opus Dei, però que admirava la seva espiritualitat, organització i hostilitat al comunisme i totes les doctrines marxistes. El governador civil de Barcelona, Matias Vega, abans de plegar del càrrec va gestionar el cessament de Font i Llopart i la proposta de nomenament de Joaquim Trullàs*. La inesperada substitució de Font i Llopart, una persona que havia format part de la línia de l’exgovernador civil Acedo Colunga, es pot entendre com una represàlia i maniobra política de Matias Vega en contra de Font i Llopart, de la qual no haurien estat aliens alguns granollerins amb interessos econòmics que havien topat amb altres de Font i Llopart. (JGA)

BIBLIOGRAFIA:

Garriga i Andreu, Joan: Franquisme i poder polĂ­tic a Granollers, 1939-1975, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
Garriga i Andreu, Joan: “El franquisme a Granollers: els òrgans de poder polític.” Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 2000, Granollers, 2001, pàg. 71-102.
Marín i Corbera, Martí: Els ajuntaments franquistes a Catalunya, Política i administració municipal, 1938-1979, Lleida, Pàgès Editors, 2000, pàg. 503.

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental