FONT I LLOPART, CARLES
(Granollers, 1918 – Bacelona, 1995)
Alcalde de GRANOLLERS:
23-02-1953 -  02-01-1963
Notari de professiĂł com el seu pare, el qual havia estat assassinat a Sitges, on residia, durant la Guerra Civil, assolĂ la notaria l’any 1942 i es convertĂ en el notari mĂ©s jove de l’Estat espanyol. Quan fou elegit alcalde tenia despatx obert a Granollers, el qual mantinguĂ© amb el vistiplau oficial durant el seu mandat. Fou alcalde des del 23 de febrer de 1953 fins al 2 de gener de 1963, quan fou substituĂŻt per Joaquim TrullĂ s i Cunillera*. Cal considerar Font i Llopart com el primer alcalde que els falangistes granollerins mĂ©s ortodoxos trobaren plenament identificat amb la seva lĂnia polĂtica. A mĂ©s de l’alcaldia de Granollers, va ostentar els cĂ rrecs de cap local i comarcal de FET y de las JONS, diputat, conseller provincial del Movimiento i procurador a Corts (1955-1958). Durant el seu llarg mandat com a alcalde de Granollers es portaren a terme diverses assemblees comarcals del Movimiento, les quals reuniren un nombrĂłs grup de persones que elaboraren diverses conclusions sobre la situaciĂł de la comarca, aixĂ com sobre les diverses estratègies que s’havien d’emprar en la lĂnia del règim. Durant el seu mandat, l’Ajuntament es va fer cĂ rrec de la Fira de l’AscensiĂł a travĂ©s de la creaciĂł d’un patronat que durant el mandat de TrullĂ s fou durament criticat per aquest, i s’iniciaren les denominades "Semana del Cine Español", que posteriorment tingueren alts i baixos. Granollers, durant aquests anys, assolĂ una important transformaciĂł urbana que quedĂ ben palesa a travĂ©s del desplaçament de les vies de la lĂnia MZA, que suposaria la creaciĂł de la nova estaciĂł i la urbanitzaciĂł del carrer Girona; la cessiĂł de terrenys per a la construcciĂł d’un bon grup de pisos de l’Obra Sindical de l’Hogar –els grups LiberaciĂłn i Victoria–; la inauguraciĂł de la Casa de Cultura Sant Francesc; la compra de terrenys per a la construcciĂł i inauguraciĂł de pistes d’atletisme, un pavellĂł i unes piscines descobertes, entre altres, que, tanmateix, no amagaven les greus mancances urbanĂstiques que encara al final del seu mandat eren ben visibles a la ciutat a causa del barraquisme, denunciat fins i tot per la revista falangista VallĂ©s. Font i Llopart, però, no va poder portar a terme el seu desig del gran Granollers, moltes vegades expressat, mitjançant la transformaciĂł de les terres de l’antic municipi de Palou, annexionat des de 1928 a Granollers, en uns terrenys amb mĂ©s indĂşstries i habitatges. Al llarg del seu mandat es caracteritzĂ pel seu discurs falangista i perquè va donar un impuls molt especial a les assemblees locals del Movimiento i intentĂ que no existĂs cap moviment associatiu que poguĂ©s qĂĽestionar la seva lĂnia d’actuaciĂł franquista. Especialment conflictives van ser les seves relacions amb l’AssociaciĂł Cultural de Granollers i amb el Casino Club de Ritme, entitats que va intentar controlar al mĂ xim. No va poder tampoc aconseguir que l’edifici de la UniĂł Liberal, ocupat des de 1939 per FET y de las JONS, passĂ©s finalment a propietat de l’Estat. Font i Llopart, el 1960, havia manifestat pĂşblicament que no formava part de l’Opus Dei, però que admirava la seva espiritualitat, organitzaciĂł i hostilitat al comunisme i totes les doctrines marxistes. El governador civil de Barcelona, Matias Vega, abans de plegar del cĂ rrec va gestionar el cessament de Font i Llopart i la proposta de nomenament de Joaquim TrullĂ s*. La inesperada substituciĂł de Font i Llopart, una persona que havia format part de la lĂnia de l’exgovernador civil Acedo Colunga, es pot entendre com una represĂ lia i maniobra polĂtica de Matias Vega en contra de Font i Llopart, de la qual no haurien estat aliens alguns granollerins amb interessos econòmics que havien topat amb altres de Font i Llopart. (JGA)
BIBLIOGRAFIA:
Garriga i Andreu, Joan: Franquisme i poder polĂtic a Granollers, 1939-1975, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
Garriga i Andreu, Joan: “El franquisme a Granollers: els òrgans de poder polĂtic.” Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 2000, Granollers, 2001, pĂ g. 71-102.
MarĂn i Corbera, MartĂ: Els ajuntaments franquistes a Catalunya, PolĂtica i administraciĂł municipal, 1938-1979, Lleida, PĂ gès Editors, 2000, pĂ g. 503.