TRULLĂ€S I CUNILLERA, JOAQUIM
(Granollers, 1917 – 1986)
Alcalde de GRANOLLERS:
02-01-1963 -  30-05-1963
Industrial. Va dirigir l’empresa familiar, una important foneria fundada a Granollers el 1880, en la qual durant molts anys (fins que va fer fallida en la dècada de 1970) es construĂ i reparĂ maquinĂ ria tèxtil. El seu pare, l'industrial Esteve TrullĂ s i Pons, que era militant de la Lliga, va ser assassinat durant la Guerra Civil, aixĂ com tambĂ© el seu oncle Antoni Cunillera*, que havia estat alcalde de Granollers l'any 1927. CursĂ estudis en un col·legi religiĂłs de la Bonanova, a Barcelona, i desprĂ©s a l’escola Industrial de Terrassa, on estudiĂ la carrera d’enginyer industrial. Va ser membre de la FederaciĂł de Joves Cristians i durant la guerra fou mobilitzat per les indĂşstries de guerra i finalment detingut. A l’acabament de la guerra es va fer militant de FET y de las JONS. El 1948 fou nomenat caporal del sometent de la comarca del Vallès Oriental, el 1949 delegat d’informaciĂł i investigaciĂł de FET y de las JONS de Granollers i l’any segĂĽent de la comarca, cĂ rrec que exercĂ fins al 1962. TambĂ© va ser vocal del Sindicat del Metall i va formar part del Consejo Local del Movimiento durant el mandat de Font i Llopart*. Quan va ser nomenat alcalde, el 2 de gener de 1963, dirigia l’empresa familiar i era professor de l’Escola Municipal de Treball. Va exercir el cĂ rrec nomĂ©s fins al 26 de juliol del mateix any, data en què va ser substituĂŻt per Francesc Llobet i Arnan*, desprĂ©s de diversos conflictes polĂtics a dins i fora de l’Ajuntament (especialment rellevants quant a les discussions a l’entorn dels comptes del Patronat de la Fira, l’absència dels regidors als plens de l’Ajuntament, i la intervenciĂł de la GuĂ rdia Civil en contra d’alguns falangistes favorables a Font i Llopart) i perquè, en termes generals, era considerat un dels principals responsables del cessament de Font i Llopart. El juny de 1975 protagonitzĂ un conflicte amb la parròquia de Sant Esteve, perquè durant la missa es llegĂ un escrit que parlava d’injustĂcia social i d’establiment al mĂ©s aviat possible de la democrĂ cia, un text que TrullĂ s considerĂ crĂtic contra el règim. La denĂşncia de TrullĂ s, que signava com a “cabo del somatĂ©n armado del Partido Judicial de Granollers”, va ser lliurada al governador civil Rodolfo MartĂn Villa. (JGA)
BIBLIOGRAFIA:
Garriga i Andreu, Joan: Franquisme i poder polĂtic a Granollers, 1939-1975, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.
Garriga i Andreu, Joan: “El franquisme a Granollers: els òrgans de poder polĂtic.” Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 2000, Granollers, 2001, pĂ g. 71-102.
MarĂn i Corbera, MartĂ: Els ajuntaments franquistes a Catalunya, PolĂtica i administraciĂł municipal, 1938-1979, Lleida, PĂ gès Editors, 2000, pĂ g. 503.