LLOBET I ARNAN, FRANCESC
(Granollers, 1924 - 2012)
Alcalde de GRANOLLERS:
26-07-1963 -  09-04-1979
Veterinari. Fill de Josep Llobet, que era el veterinari municipal de Granollers, cursĂ estudis de batxillerat a l’Institut de Segon Ensenyament de Granollers i desprĂ©s estudiĂ veterinĂ ria a Saragossa. Posterioment va exercĂr de veterinari a Granollers i va ser director del Centre d’InseminaciĂł Artificial de Ramaderia i director tècnic de l’AgrupaciĂł Provincial de Criadors de Bestiar Selecte. Persona molt coneguda per l’exercici de la seva professiĂł i per les activitats esportives en les quals destacĂ , entre d’altres el rècord de Catalunya de llançament; va ser-li atorgada la medalla del mèrit atlètic de la FederaciĂł Catalana d’Atletisme. Va formar part del Frente de Juventudes i de la Centuria Ramiro Ledesma, i fou un convençut militant de FET y de las JONS. Va entrar a l’Ajuntament de Granollers en la renovaciĂł del 2 de febrer de 1958 estretament vinculat a l’alcalde Font i Llopart*, i va continuar com a regidor en les renovacions de 5 de febrer de 1961 i de 2 de gener, quan JoaquĂm TrullĂ s* va substituir Font i Llopart. El 26 de juliol de 1963 va substituir de manera provisional Joaquim TrullĂ s en el cĂ rrec d’alcalde, desprĂ©s d’haver-se mostrat com un dels mĂ©s durs opositors a TrullĂ s. El 18 de març de 1964 va ser nomenat alcalde, cĂ rrec en el qual continuĂ en les renovacions de 5 de febrer de 1967, 7 de febrer de 1971 i 3 de febrer de 1974 i fins al traspĂ s de poders al nou alcalde, Rafael BallĂşs*, elegit democrĂ ticament el 1979. TambĂ© va ser president del Casino de Granollers (1958-1960). Durant el seu mandat d’alcalde, continuĂ la fidelitat al règim en una lĂnia semblant a la de Font i Llopart, per bĂ© que amb un tarannĂ dialogant i per tant molt diferent del d’aquell. ContinuĂ avalant la lĂnia de creixement urbanĂstic de la ciutat, cosa que provocĂ , tanmateix, un cert desequilibri territorial del seu planejament. Cal destacar que s'urbanitzĂ el carrer de Girona i es posĂ en funcionament la nova estaciĂł de la lĂnia de França; s’enderrocĂ l’antiga caserna i al seu lloc es construĂ el mercat de Sant Carles; es construĂ l'ambulatori a la casa Molina; es van inaugurar diversos edificis pĂşblics, les piscines descobertes i l’Institut Mixt de Segon Ensenyament al carrer Roger de Flor, a mĂ©s d’altres escoles pĂşbliques; es traspassĂ el servei d’abastament d’aigĂĽes a l’empresa Sorea i es connectĂ amb el subministrament d’AigĂĽes del Ter, i s'inaugurĂ el parc Torras VillĂ . Va poder evitar que l’antiga seu de la UniĂł Liberal passĂ©s finalment a mans de l’Estat, municipalitzant l’edifici i el terreny i fent construir posteriorment el nou estatge del Museu de Granollers, malgrat que una part se segregĂ per convertir-se en un altre equipament pĂşblic que actualment pertany a la Generalitat. Essent ell alcalde, en els moments de la TransiciĂł, la revista VallĂ©s es convertĂ en Revista del Vallès. Va haver de fer front a situacions força compromeses per la creixent oposiciĂł al règim franquista. Entre d’altres, cal fer esment del conflicte entre VallĂ©s i Granollers, Comunitat Cristiana, els recitals dels membres de la Nova Cançó Catalana, la creaciĂł del Teatre de l’AssociaciĂł Cultural (TAC) i dels Premis Granollers de Teatre, les activitats de la clandestina Assemblea de Catalunya, especialment durant les accions del setembre de 1972, novembre de 1973 i juny de 1975, i les manifestacions que tingueren lloc al final del franquisme i durant els primers anys de la transiciĂł, o les activitats ja permeses o mig permeses de l’esmentada Assemblea de Catalunya i la presentaciĂł de partits i mĂtings electorals de diverses opcions ideològiques. L’actitud de Llobet i Arnan va ser, malgrat que no va amagar mai les seves conviccions falangistes, de procurar entaular diĂ leg amb l’oposiciĂł, convençut que els temps marcaven unes altres perspectives polĂtiques. Des de 1958 tambĂ© va ser diputat provincial (primer nomenat pel ministre de la GovernaciĂł en representaciĂł d'Entitats i des del 1964 nomenat en Ă©sser batlle de Granollers, cap del partit judicial). El 25 de febrer de 1977 fou nomenat vicepresident de la CorporaciĂł i, quan Samaranch fou nomenat ambaixador a l'URSS, va exercir de president de la DiputaciĂł de Barcelona del 16 de juliol al 24 d'octubre de 1977. Retirat de les tasques pĂşbliques, continuĂ sent fidel als seus principis, però amb una posiciĂł força silenciosa en relaciĂł amb la polĂtica actual. (JGA)
BIBLIOGRAFIA:
Garriga i Andreu, Joan (2004): Franquisme i poder polĂtic a Granollers, 1939-1975, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Garriga i Andreu, Joan (2001): “El franquisme a Granollers: els òrgans de poder polĂtic.” Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 2000, pĂ g. 71-102.
MarĂn i Corbera, MartĂ (2000): Els ajuntaments franquistes a Catalunya, PolĂtica i administraciĂł municipal, 1938-1979, Lleida, PĂ gès Editors, pĂ g. 503.