BALLÚS I MOLINA, RAFAEL
(Granollers, 1950)
Alcalde de GRANOLLERS:
19-04-1979 - 26-07-1986
Gestor sanitari. Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1976), diplomat en administració i direcció d’empreses (ESADE, 1984) i expert en el model europeu d’excel·lència de l’EFQM com a avaluador, consultor i formador. Durant la dècada dels setanta va participar activament en diferents moviments cÃvics, com ara la Cooperativa d’Ensenyança Sant Esteve i associacions de veïns. Militant del PSC des de l’any 1977, va encapçalar la candidatura del seu partit a les eleccions municipals de 1979 i en ser la força polÃtica més votada fou elegit alcalde de Granollers. Durant el perÃode 1979-1983 governà amb majoria relativa i amb el Pacte de Progrés. L’any 1983 tornà a encapçalar la llista socialista i obtingué una à mplia majoria absoluta. Fou diputat provincial entre 1979 i 1983 i va formar part de la Comissió Informativa d’Hisenda i Règim Interior. Com a alcalde, va presidir el Patronat de la Fundació Hospital-Asil de Granollers. Va dirigir, com a primer alcalde de la recuperació democrà tica, el redreçament de l’Ajuntament en els à mbits dels serveis i de la participació, de l’organització interna –inclosa la utilització del català com a llengua oficial i habitual de l’administració municipal–, de l’economia i el patrimoni i de l’urbanisme. Junt amb la solució dels problemes de l’empresa municipal Vimugrasa i de l’aparcament del Sot, impulsà la redacció i el desenvolupament del Pla General d’Ordenació Urbana, que ha facilitat un creixement harmònic de la ciutat i els espais necessaris per a la construcció d’habitatges i serveis. Durant el seu mandat, Granollers va doblar les places d’ensenyament públic, amb l’ampliació d’alguns centres i la construcció de noves escoles. També es construïren o rehabilitaren nombrosos espais urbans –plaça de la Llibertat, rehabilitació de la Porxada, parc de Ponent, places i aparcaments a Can Gili, plaça Joan Oliver a Can Bassa, plaça del Lledoner, plaça de Sant Miquel– i equipaments –estació d’autobusos, centres cÃvics de Can Bassa i de Palou, residència Adolfo Montaña i pavelló del Congost. En l’à mbit cultural, es promogué la construcció del Teatre Auditori i el Museu de Ciències Naturals La Tela, es va crear Tardoral –un cicle de música, teatre i dansa–, es donà suport a la iniciativa de Blancs i Blaus de recuperació de la festa major i es revifà la Fira i Festes de l’Ascensió, desapareguda els darrers anys de la dictadura. Promogué una participació plural en els diversos patronats municipals. Durant aquest perÃode fou creada l’emissora municipal i l’Escola de Música es va transformar en Conservatori Elemental de Música Josep Maria Ruera. Fou alcalde de Granollers fins al 26 de juliol de 1986, data en què fou substituït per Josep Pujadas i Maspons*. Ha continuat la seva tasca professional en el món sanitari. Va començar dirigint l’hospital Nuestra Señora de Alarcos de Ciudad Real (1986-1987); més tard va ser gerent de l’Hospital de Palamós (1987-1988) i de l’Hospital Dos de Maig de Barcelona (1989-2003). També va dirigir l’à rea assistencial de la Creu Roja de Catalunya (1988-1999) i més tard fou gerent de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes. Fou també director gerent de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i gerent de la Regió Sanità ria de l’ICS a Lleida (2004-2007). Del 2008 fins a la jubilació (2014), com a consultor ha assessorat, impartit formació i ha participat en la gestió de diverses organitzacions, com ara el Col•legi Oficial de Treball Social de Catalunya, PIMEC, o la ClÃnica del Pilar de Barcelona. Actualment és president del patronat de la Fundació Eulà lia Torras de Beà . Institut de Psiquiatria i Psicologia. (ACG)
