PUJADAS I MASPONS, JOSEP
(Granollers, 1954)
Alcalde de GRANOLLERS:
26-07-1986 - 22-05-1992
21-12-1996 - 31-10-1998
03-07-1999 - 31-01-2004
Enginyer industrial. Nascut al barri de Sant Miquel al si d’una famÃlia treballadora –el pare treballava de xofer, i la mare de teixidora–, va estudiar a l’Escola Pia (1958-1968) i a l’institut de batxillerat (1968/69) de Granollers. Va formar part de l’equip de futbol Sant Josep (1966-1969) i de l'Esport Club Granollers (1969-1972). Cursà estudis universitaris a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (1970-1975). D’entre diverses activitats formatives, cal destacar la de funció gerencial a les administracions públiques (ESADE, 1995/96). Va ser professor de l'Escola Municipal de Treball entre 1976 i 1981. Membre del PSC des de la seva fundació –abans havia format part del Grup d’Estudiants Revolucionaris i de Convergència Socialista de Catalunya–, va ocupar el cà rrec de primer secretari de l’Agrupació de Granollers i fou membre de la Comissió Executiva de la Federació del Vallès Oriental i del Consell Nacional del partit. Formà part de la candidatura del PSC a les primeres eleccions municipals de la democrà cia recuperada i el mes d'octubre de 1979 entrà a l'Ajuntament en substitució de Joan Martà Torres. Les primeres responsabilitats municipals foren les de regidor de Serveis i membre de les comissions informatives de Cultura i d'Ensenyament. L’any 1981 afrontà la delegació d’urbanisme i serveis municipals, cà rrec que exercà fins al 1986 i des del qual impulsà la transformació de la ciutat (l'any 1984 es redactà el Pla General d'Ordenació Urbana), amb la millora de serveis i la construcció d'equipaments. L'any 1983 va tornar a formar part de la candidatura del PSC, que va obtenir una à mplia majoria absoluta, i tres anys després accedà a l'alcaldia de Granollers en substitució de Rafael Ballús*. Encapçalà les candidatures socialistes de 1987 i 1991, amb les quals obtingué la majoria absoluta de regidors del consistori. L'actuació del regidor trà nsfuga Manuel Nériz, elegit en la candidatura del PSC, possibilità l'accés a l’alcaldia del cap de llista de Convergència i Unió, Josep Serratusell*. La moció de censura (22 maig 1992) obrà un perÃode tèrbol i crispat en la vida polÃtica granollerina i tingué un ampli ressò supramunicipal. Aquest perÃode d’inestabilitat polÃtica no va concloure fins al pacte tripartit (CiU, PSC i ERC) signat l’any 1996, en virtut del qual Pujadas va retornar a l’alcaldia entre 1996 i 1998. Mentrestant, havia estat responsable del Port Vell de Barcelona (1992-1995), director gerent del Consorci de les Drassanes de Barcelona (1993-1997) i comissionat del Consell General del Consorci de les Drassanes de Barcelona (1998). Després de les eleccions de juny de 1999, en què el PSC va resultar la candidatura més votada, es conformà un equip de govern integrat per regidors del PSC i ERC. Arran dels resultats electorals de maig de 2003, es revalidà el pacte entre aquestes dues formacions i s’hi afegà el regidor elegit d’ICV-EUiA. Cridat a formar part de l’organigrama del nou govern de la Generalitat, deixà l’alcaldia de Granollers el 31 de gener de 2004, i va ser substituït en el cà rrec per Josep Mayoral*. Josep Pujadas fou una figura cabdal de la polÃtica granollerina. Des de 1986, els governs municipals presidits per ell van impulsar diversos projectes encaminats a dotar d’equipaments, infraestructures i serveis una ciutat que es transformà profundament, es potencià el seu paper com a capital comarcal i es van promoure iniciatives de desenvolupament econòmic i estratègic. D’entre les múltiples actuacions desenvolupades durant el seu mandat, cal destacar les accions de millora en les diferents zones de la ciutat, en especial en els barris menys dotats de serveis i equipaments; la construcció del Parc de Ponent (1986-1991) i del Palau d’Esports (1992); l’acabament del Teatre Auditori, inaugurat l’any 2002; l’inici de les emissions de Granollers Televisió (1989); la creació del Centre Tecnològic i Universitari (2002) i l’inici de les obres de la nova biblioteca a l'antiga fà brica de Roca Umbert (2003); l'obertura dels carrers Ramon Llull, Torras i Bages i Magallanes, la plaça Barangé i l'illa de vianants del centre històric de la ciutat; la construcció de l’aparcament soterrat de l’avinguda del Parc (2002); la construcció del parc del Congost i del Parc Firal; els centres cÃvics de can Bassa, can Gili, Palou i Jaume Oller als barris de Sant Miquel i Tres Torres; l'impuls a les noves construccions escolars del col·legi Ponent i de l'escola bressol Cangur; les obres de la nova seu de l'Escola Municipal de Música Josep M. Ruera a l'edifici de can Puntas i la construcció de la biblioteca a can Pedrals (1996); la construcció de la nova via del marge dret, l’ampliació del pont de la carretera de Caldes (2003) i la recuperació de l’entorn fluvial com a espai natural i de lleure. Va ser membre del CCVO des de la seva fundació, el 1988, fins al 1995. Entre 1999 i 2003, fou el president de la Comissió de Medi Ambient de la Federació de Municipis de Catalunya i membre dels consells d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua i de la Junta de Residus de Catalunya. Fou també el primer president de l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU), entitat constituïda a Granollers l’any 2002. El gener de 2004 va ser nomenat director general de Serveis del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el setembre de 2004 responsable de Projectes i Promoció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En el 6è congrés de la Federació del PSC del Vallès Oriental, celebrat a Parets el 16 d'octubre de 2004, fou escollit membre de l'executiva amb responsabilitats en polÃtica territorial. Des del novembre de 2005 fins al gener de 2022 va ser el president de la Fundació BM Granollers. (ACG)
