VILARDEBÒ I FARNÉS, MARCEL·LÍ

(Lliçà de Vall, 1864 - Montmeló, 1934)

Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
01-01-1916  -  03-10-1923
22-05-1932  -  25-05-1933

Propietari rural. Fill primogènit de Salvador Vilardebò i Moret i de Josefa Farnés i Parellada, l'any 1897 heretà el mas Oliveres i altres terres a Lliçà de Vall, amb més d'un centenar d'hectàrees. Es convertí en el segon contribuent rústic del municipi (després de Carlos de Llanza, propietari de can Coll) i un dels cinquanta primers de tota la comarca. El seu pare, que era agrimensor, procedia d'una família del Maresme i cap a final del segle XIX, en plena crisi agrària, va comprar les terres a Lliçà de Vall. S'integrà aviat en els cercles de propietaris comarcals, tot i que enmig del conservadorisme dels membres de l'Associació de Propietaris del Vallès destacava com un “arrauxat, enamorat d'antigues idees republicanes”, segons el definia Jaume Maspons i Camarasa. El seu fill Marcel·lí va formar part de la Cambra Agrícola del Vallès i del IACSI, associacions que agrupaven els grans propietaris rurals de la comarca i de Catalunya, respectivament. Fou alcalde de Lliçà de Vall en tres ocasions: primer al final del segle XIX (1895-1897); després del 1916 a l'octubre de 1923, en què fou cessat, juntament amb la resta de regidors, en compliment de la Reial Ordre del primer d'octubre de 1923, després del cop d'estat del general Primo de Rivera, i finalment del maig de 1932, en què substituí en el càrrec Josep Oriach*, fins al maig de 1933, en què l'alcalde i els regidors van deixar els càrrecs i es constituí una comissió gestora del municipi en virtut de la llei de la Generalitat del 21 de març de 1933. Membre actiu de la Lliga Regionalista, ens diu Miquel Joseph que era un “dels més constants concurrents a la penya dels dijous” a la impremta del seu pare, a Granollers, on es reunien els regionalistes de la comarca. Recorda que “quan s'apropaven eleccions, especialment de diputats a Corts, els dijous abans de celebrar-se predeia, amb una diferència d'un o dos vots, el resultat de l'escrutini del seu poble” i explica una anècdota per demostrar la seva ferma oposició a les tupinades promogudes pel governador civil en contra del candidat regionalista Bonaventura M. Plaja, segons la qual s'escapà del Palau on, durant la celebració d'unes eleccions, el governador el volia mantenir allunyat del poble, i va fer detenir dos delegats governatius acusant-los de frau electoral. Casat amb Josepa Uñó, va tenir quatre fills: Josep, Joan, Dolors i Rosa. L'hereu principal del patrimoni, Josep Vilardebò i Uñó*, va ser nomenat alcalde de Lliçà de Vall l'any 1935 i, de nou, després de la guerra. (JPM)