CARRERAS I VILLÀ, JAUME

(Lliçà de Vall, 1888 – Montmirail, França, 1940)

Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
01-02-1934  -  19-10-1934
02-1936  -  07-1936

Pagès. Vivia a la finca de Les Torres, de la qual el seu pare era l’administrador. Ell hi feia de masover i hi tenia un camp arrendat. Era conegut com el Xato. El 1925, com molts altres pagesos del poble, va haver de deixar de treballar a Les Torres perquè s’hi va instal·lar un centre de menors. Aleshores es va comprar un terreny d’aproximadament cinc quarteres i s’hi va fer una casa nova; de la casa se’n va dir primer cal Xato i anys després cal Moisès. Era afeccionat a la caça. Militant d’ERC, fou nomenat alcalde després de la victòria de les esquerres a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934. Va ser destituït, juntament amb la resta del consistori, arran dels Fets d’Octubre de 1934. El febrer de 1936 tornà a l’alcaldia gràcies al triomf de les esquerres a les eleccions generals. El resultat d’aquests comicis a Lliçà de Vall va ser de 146 vots per al Front d’Esquerres i 91 vots per al Front Català d’Ordre. El juliol de 1936 Carreras va haver de cedir l’alcaldia al comitè revolucionari. El gener de 1939 s’exilià a França. La seva muller, que es va quedar a Lliçà amb el seu fill i la seva filla, va patir diverses represàlies per part de les autoritats franquistes. Carreras va passar, sembla, pel camp de refugiats de Bram, al departament d’Aude, i més tard s’instal·là en un poble del departament de les Ardenes, prop de la frontera amb Bèlgica, on treballà com a pagès en una gran propietat. El juny de 1940, davant l’avenç alemany pel nord de França, va intentar traslladar-se cap al sud, però va ser ferit en un bombardeig i ingressat a l’hospital militar de la població de Montmirail, al departament del Marne, on va morir. La seva muller no va saber de la seva mort fins l’any 1953, quan va rebre una notificació oficial del govern francès. (JGM)