VILARDEBĂ’
VILARDEBĂ’ I UĂ‘Ă“, JOSEP

(Lliçà de Vall, 1895 - Barcelona, 1962)

Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
03-05-1935  -  02-1936
28-01-1939  -  08-03-1943

Foto: arxiu Montserrat Vilardebò.

Propietari rural. Era el fill primogènit del propietari local Marcel·lí Vilardebò i Farnés*, que fou alcalde de Lliçà de Vall en tres ocasions (1895-1897, 1916-1923 i 1932-1933). De jove va passar moltes temporades a París, on invertí en diversos negocis. El 1934, a la mort del seu pare, va rebre en herència la masia i la meitat de la finca de can Vilardebó, que en aquell moment era la més gran del municipi amb 110 hectàrees; l’altra meitat la van heretar els seus tres germans. El juny de 1931 va ser nomenat fiscal municipal de Lliçà de Vall. El maig de 1935 l'autoritat governativa el nomenà alcalde, en substitució de Josep M. Pons*. El juliol d’aquell mateix any l’Ajuntament acordà reconstruir l’obelisc situat a l’entrada de la carretera de l’església, que havia estat destruït per uns desconeguts el 1934, potser per motivacions polítiques; es tractava d’un monument erigit a la memòria del diputat provincial Francesc Torras i Villà*, responsable de la construcció de l’esmentada carretera. Després del triomf de les esquerres a les eleccions generals de febrer de 1936, Vilardebó fou substituït a l’alcaldia per Jaume Carreras i Villà*. El juliol de 1936 va abandonar Lliçà i es va refugiar a Barcelona i a Viladecans durant tota la Guerra Civil; mentrestant, la masia de can Vilardebó, on va restar la seva germana Rosa, va ser saquejada. El 28 de gener de 1939, el mateix dia que les tropes franquistes entraven a Lliçà, va ser nomenat president de la Comissió Gestora de l’Ajuntament. Durant les dues setmanes següents el nou consistori va retornar als seus propietaris les terres que els havien estat confiscades durant la guerra. Més tard, el març de 1939, l’Ajuntament demanà a la Jefatura Nacional de Primera Enseñanza la destitució de la mestra de Lliçà per la seva “actuación demagógica (...) durante el periodo rojo”. Al mateix temps es va iniciar la reparació de l’església de Sant Cristòfol, que havia estat parcialment cremada el juliol de 1936. Les obres es van finançar en part amb una subscripció pública i amb la venda d’arbres. L’església restaurada es va inaugurar el 31 de març de 1940. També durant el mandat de Vilardebò l’Ajuntament va sol·licitar a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental l’ajuda per finalitzar les obres d’abastiment d’aigües iniciades durant la guerra. La Confederació va acceptar en principi la petició i va realitzar els informes corresponents, però les obres no s’acabarien fins el 1956. Afeccionat a la pintura i sobretot a l’escultura, Vilardebò va esculpir en aquests anys la imatge de Sant Cristòfol que actualment es troba damunt la porta d’entrada de l’església. El 1939 es va casar amb Maria Amat, germana del pintor Josep Maria Amat. Va deixar l’alcaldia el març de 1943. El 1945 es va fer efectiu el repartiment de la finca de can Vilardebó entre ell i els seus germans. Poc després, però, es va vendre la casa i les terres i va viure a Barcelona fins a la seva mort. (JGM)

 
Per nom o cognom
Per municipi
Per any ex: 1901
Per sigles d'autor
Institucions
Professions
Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental