GUILLAMET I SALOMĂ“, PERE
(Campelles, el Ripollès, 1923 - Lliçà de Vall, 1998)
Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
01-02-1976 - 19-04-1979
Ramader. El seu pare, que també era ramader, havia estat alcalde de Campelles durant la guerra civil i es va exiliar a França el 1939. En absència del pare, va haver de fer-se càrrec del negoci familiar i tenir cura de la mare i els tres germans petits. El 1950 es va traslladar amb la seva muller a Lliçà de Vall. Va instal·lar-se a can Vidal, propietat dels seus sogres. L'any 1961 va ser nomenat president de la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Lliçà de Vall. Fou el segon president del Club de Futbol Lliçà de Vall (1969-1976). Sota la seva presidència es va construir, el 1975, el camp de futbol municipal i es van crear les primeres categories de futbol base. Persona de forta vocació política, el 1967 entrà a l’Ajuntament com a regidor d’obres públiques. Des d’aquest càrrec va impulsar la construcció del dipòsit de les aigües. Aviat inicià una tasca d’oposició a l’aleshores alcalde, Vicenç Serra*. A les eleccions de regidors pel terç familiar de 1974 va aconseguir que el seu candidat, Josep Reina, s’imposés al candidat de Serra. Disposat a substituir Serra a l’alcaldia, es va anar guanyant el suport de la majoria del consistori; fins i tot va anar a trobar el governador civil per exposar-li la necessitat que Serra fos cessat. Va ser nomenat alcalde el febrer de 1976, després que Serra hagués presentat la dimissió. Durant el seu mandat es va crear el Patronat de Festes, es van construir les urbanitzacions de Can Prat i Sant Moritz, la pista poliesportiva i dues noves aules escolars, es va signar un conveni amb la Generalitat de Catalunya per la concessió d’aigua del Ter, es va establir el servei de recollida d’escombraries i es van obrir el dispensari i la sala de cultura municipals. En convocar-se les eleccions municipals del 3 d’abril de 1979, el grup de CiU de Granollers, que tenia bones relacions amb Guillamet, el va encoratjar perquè encapçalés la candidatura de CiU a Lliçà. Malgrat que en principi tenia intenció d’anar a les eleccions com a independent, Guillamet va decidir presentar a CiU una proposta de llista electoral. En aquell moment, però, existia ja a Lliçà una secció local de CiU, que va reaccionar presentant la seva pròpia llista. Els dos grups van celebrar una reunió a Barcelona amb el dirigent de CiU Josep M. Cullell per mirar de crear una única llista, però no es va poder arribar a cap acord. Finalment, Guillamet va presentar-se al capdavant d’una Agrupació Independent. Va posar tots els seus esforços en la campanya electoral, i el dia de les eleccions fins i tot va anar a buscar alguns electors a casa seva amb cotxe perquè poguessin votar. Va obtenir 255 vots (el 31% del total), però la victòria va ser per la llista de CiU, encapçalada per Joan Mas*, amb 456 vots (el 51% del total). Va deixar l’alcaldia el 19 d’abril de 1979 i va ser regidor fins al 1983. Posteriorment va rebre ofertes tant de CiU per ocupar càrrecs municipals com del PSC per entrar a la seva llista, però les va refusar. (JGM)
