MAS I JORDÀ, JOAN

(Parets del Vallès, 1932)

Alcalde de LLIÇÀ DE VALL:
19-04-1979  -  11-11-1986

Fuster. Va ser regidor d’obres públiques de l’Ajuntament de Parets al final del mandat d’Eduard Cisa* i durant tot el mandat de Mateu Grau* (1972-1979). El 1973 es va traslladar a viure a Lliçà de Vall. El 1979 el grup de CiU de Lliçà li va proposar d’encapçalar la llista per a les eleccions municipals. S’originà aleshores una disputa amb Pere Guillamet*, alcalde de Lliçà des de 1976, que comptava amb el suport del grup de CiU a Granollers i volia formar la seva pròpia llista sota les sigles d’aquesta formació. Des de la direcció nacional de CiU s’intentà crear una llista de consens, però el grup de Mas s’hi oposà radicalment. Unes setmanes abans de les eleccions, en una entrevista celebrada a la seu de Banca Catalana a Barcelona, el grup de Mas comunicà a Jordi Pujol, aleshores secretari general de CDC, que si no se’ls permetia fer la llista sense Guillamet es presentarien com a independents. Finalment la direcció de CiU es decantà per la llista de Mas. A les eleccions Mas va obtenir la victòria amb el 51% dels vots –Guillamet va obtenir-ne el 31%- i va ser escollit alcalde el 19 d’abril de 1979. Es va tornar a imposar a les eleccions de 1983, aquesta vegada amb el 78% dels vots. En entrar a l’Ajuntament el 1979, l’equip de Mas va haver de fer front als problemes urbanístics ocasionats durant els anys seixanta i setanta per la manca d’un pla general d’ordenació. Segons que s’explica al butlletí municipal editat el 1983, el nou consistori es trobà el 1979 que “s’havien aixecat indústries en llocs que llindaven [sic] amb zones residencials i prop de regadius, sense tenir present que en el terme municipal ja existien zones més adequades amb els serveis i accessos necessaris per a les indústries que, ben aprofitades, haurien evitat molts dels problemes amb els que ens trobàrem”. També s’esmenta en aquest butlletí “el problema de les urbanitzacions, que eren il·legals ja que no teníem, per la carència del Pla, cap delimitació del sòl urbà”. Per pal·liar aquesta situació s’elaborà el Pla General d’Ordenació, que va ser aprovat el 1982 i va servir per delimitar les zones industrials i residencials del municipi. Entre les obres i millores més importants del mandat de Mas hi ha la construcció d’un pavelló esportiu, un casal d’avis i un grup d’habitatges al barri de Sant Valerià; la compra d’un local per a l’oficina de Correus i d’un altre per a l’escola bressol municipal; l’ampliació de les escoles municipals amb quatre noves aules; la reforma de la casa consistorial; la instal·lació de clavegueres al barri Xiol i als polígons de Cantallops i del Pla, i el condicionament dels carrers de Sant Valerià i de l’àrea d’esbarjo de la Verneda. Altres actuacions importants van ser la participació de l’Ajuntament en la creació de l’IES La Vall del Tenes (1980) i de la Mancomunitat de la Vall del Tenes (1982), la catalanització dels rètols dels carrers (1980), la redacció de les actes municipals en català (1983), i l’adopció d’un escut i una bandera municipals, els anys 1983 i 1985, respectivament. Així mateix, el 1980 l’Ajuntament va prendre la discutible decisió d’acceptar la forma Lliçà de Vall com a nom oficial del poble, en comptes de la forma Lliçà d'Avall proposada per l’Institut d’Estudis Catalans. El novembre de 1986 Mas va patir un greu accident de trànsit, que l’obligà a estar ingressat a l’hospital durant dotze mesos i li causà una invalidesa permanent. Fou substituït pel regidor Andreu Carreras*, també de la llista de CiU, que va guanyar les eleccions municipals de l’any següent. El 1991 Mas va voler tornar a encapçalar la llista de CiU a les municipals d’aquell any, però el partit es va estimar més presentar Carreras de candidat. Mas va concórrer a les eleccions al capdavant de la formació Agrupació de Veïns Independents de Lliçà de Vall i va obtenir el 30% dels vots, però no va poder derrotar Carreras, que va rebre el 53% dels vots. Va ser regidor des del 1991 fins el 1999. El seu cosí, Josep Mas i Jordà*, fou alcalde de Cardedeu entre 1968 i 1974. (JGM)