TURA I VALLDEORIOLA, FELIU

(Mollet del Vallès, 1888 – 1956)

Alcalde de MOLLET DEL VALLÈS:
14-04-1931  -  06-10-1934
17-02-1936  -  10-01-1937
03-07-1938  -  26-01-1939

Pagès. Fill de Joan Tura*, que fou alcalde de Mollet entre 1914 i 1915. Com el seu pare, fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista a Mollet; això no obstant, el 1919 se n'escindí per formar Acció Catalana i durant la Dictadura de Primo de Rivera va col·laborar amb Estat Català i la Unió de Rabassaires. A finals del 1930 hagué de marxar de Mollet per la seva implicació en el Comitè Revolucionari Local. Membre actiu del republicanisme polític local, a l'abril de 1931 fou el cap de llista de la candidatura del Centre Catalanista Republicà i va obtenir el 75% dels vots, cosa que li va permetre proclamar la República des del balcó de l'ajuntament. Fou alcalde de Mollet del Vallès en tres ocasions: del 14 d'abril de 1931 fins al 6 d'octubre de 1934, del 17 de febrer de 1936 fins al 10 de gener de 1937, quan dimití i fou substituït en el càrrec per Josep Fortuny*, i, finalment, del 3 de juliol de 1938 fins a la fi de la guerra, el 26 de gener de 1939. Durant el primer mandat es recuperà el català, es van canviar els noms dels carrers, es va donar suport a entitats culturals i esportives, es creà el Consell Local de Primera Ensenyança, es va establir un cert control sobre els centres escolars privats, s'organitzaren colònies d'estiu per als infants i es comprà la mina d'aigua de Martorelles per garantir l'abastiment local. Va propiciar la fusió de les germandats de Sant Vicenç (que ell mateix havia presidit de 1914 a 1915), Sant Isidre, Santa Rita i Sant Jaume, que donà lloc, el 1933, a la creació de la Societat de Socors Mutus de Mollet, i va promoure la Mútua Agropecuaria d'Accidents de Treball. El 6 d'octubre del 1934, Feliu Tura proclamà l'Estat català i fou destituït, empresonat i jutjat. El febrer del 1936 fou restituït a l'alcaldia després de la victòria del Front d'Esquerres. Aquest segon mandat estigué mediatitzat per la problemàtica social i per l'esclat de la Guerra Civil, que comportà unes relacions difícils entre els grups polítics del consistori, que finalment van provocar la seva renúncia al càrrec. Arran de la proposta de la Col·lectiva de Camperols (afí a la CNT) perquè el Sindicat Agrícola (afí a la Unió de Rabassaires) pagués un impost de guerra, el consistori decidí que la quota no fos individual sinó que la fes efectiva el Sindicat, però aquest es negà a pagar i els dos representants dels rabassaires a l'ajuntament, Feliu Tura i Joan Roca, dimitiren el 7 de gener de 1937. Aproximadament un mes després tornà a l'Ajuntament com a regidor. Al juliol de 1938 tornà a assumir l'alcaldia, substituint l'alcalde Fortuny*, que s'havia incorporat a l'exèrcit republicà, fins que el gener de 1939 s'exilià a França. Feliu Tura va treballar de pagès i, com molts altres pagesos de la comarca, va emprendre l'orientació ramadera. Segons Carme Pi, va arribar a tenir dos carros i onze vaques, a més de treballar la terra en dues parcel·les de propietat i altres com a arrendatari o rabassaire. En aquest camp també va desenvolupar el seu activisme: en els anys vint va fundar el Gremi de Vaquers de Mollet i Comarca, impulsà la Federació de Vaquers del Vallès i posteriorment es convertí en president del consell directiu de la Unió de Vaquers. Més tard, el 1930, el mateix Feliu Tura, Pere Bonvilà i altres pagesos de la Unió de Rabassaires van remodelar totalment el Sindicat, que va canviar de local per desenvolupar les activitats cooperatives; es van modernitzar les instal·lacions amb un molí i una nova màquina d'aixafar raïm, es va impulsar la producció de patates primerenques amb la importació de llavors d'Anglaterra, patates que s'exportava a diversos països europeus, i fins i tot es va crear la marca patentada Rabassunio Potatoes Catalunya Productions Mollet. En els anys trenta Feliu Tura era membre del consell general de la Unió de Rabassaires i el Sindicat de Mollet era l'intermediari entre la secció cooperativa de la Unió de Rabassaires i els sindicats agrícoles del Vallès Oriental que hi estaven adherits. L'any 1937 també era membre del comitè executiu de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, de la qual formava part la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya. Va tornar de l'exili uns anys després d'acabar la Segona Guerra Mundial i va viure retirat de tota acció pública. El seu fill Joan havia mort al camp nazi de Mauthausen. La seva néta, Montserrat Tura*, fou alcaldessa de Mollet (1987-2003) i després consellera d'Interior de la Generalitat de Catalunya. (DBC, JCG, ALO i JPM)